Centuriacion romana

La Centuriacion romana es l'esquèma geometric del plan d'una vila e del territòri agricòl a l'entorn, utilizat dins lo mond roman, qu'èra traçat mejans instruments d'agrimensors, dins cada novèla colonia.

Cadastre d'Aurenja
La centuriacion encara visibla uèi en Itàlia del Nòrd (mapa del sègle XVI de Cesena)

Definicion modificar

Lo tèrme centuriacion indica un sistèma d'aparcèlament del territòri, tipic del procediment de mesa en cultura que la civilizacion romana aplicava dins las regions jos sa dominacion. Après las estapas de desboscament e d'aboniment, se cal, succedissiá un procediment de despertiment dels terrenhs en grands quadrilatèrs de gaireben 700 m de còsta, limitats per de servicis mai sovent parallèls a de grands valats d'assecament. Un dels exemples de centuriacion romana mai conservats d’Euròpa es aquesta de la region de Cesena.

Realizacion modificar

A agut diferents esquèmas e varitats de sistèmas adoptats. Lo mai espandit èra aquel de l’ager centuriatus.

L’agrimensor causissiá d'en primièr lo centre de la vila (umbilicus soli).

Tanben deviá decidir de l'orientacion de las vias, s'aviá de rasons de ne dirigit pas cap al Nòrd, e s'aviá pas de rasons de far pas de vias exactament perpendicularas. En efièch per dafaut lo Nòrd èra lo cap d'un dels axes (eissit del marcatge etrusc amb bòlas).

Puèi traçava, a partir del centre, los dos axes rotièrs perpendiculars mejans la groma:

  • lo primièr cap èst oèst (o aquel dins la direccion mai pròcha), nomenat decumanus maximus,
  • lo segond cap nòrd sud (o aquel dins la direccion mai pròcha), dich cardo maximus.

Un còp la vila, se perlongava ambedoas rotas sus tot le territòri agricòl environant en passant per las pòrtas traucadas dins los barris de la vila.

Lo geomètre se posicionava debans lo visor (umbelicus), l'agach virat cap a l’oèst e definissent lo territòri pels noms seguents:

  • ultra, çò que vesiá dabant
  • citra, çò qu'aviá dins l'espatla
  • dextra, çò que vesiá a la derecha
  • sinistra, çò que vesiá a l'esquèrra.

Centuriacion del territòri modificar

En seguida, se traçava de cada costat dels axes primièrs los cardo e decumanus secondaris. Èran los axes rotièrs posicionats en parallèl a d'intervals de 100 actus (gairben 3,5 km). Lo territòri atal subdivizat en superfícias carradas èran nomenadas saltus.

Lo malhum rotièr èra après ligat amb d’autras rotas parallèlas als ais ja traçats a una distança entre elas de 20 actus (710,40 m). Las superfícias carradas resultant d'aquesta derrièra division èran las centuries.

Las largors rotièras, en pés romans (29,6 cm)
Nom Largor Equivalent
Decumanus maximus 40 pés romans 11,84 m
Cardo maximus 20 pés romans 5,92 m
Limites quintarri 12 pés romans 3,55 m
Autras rotas 8 pés romans 2,37 m

La reparticion dels terrens veniá après la rotas acabadas. Cada centuria èra subdivizada en 10 traçats, encara amb de linhas parallèlas al cardos edecumanus, a una distança entre eles de dos actus (71,04 m) e formant 100 superfícias carradas d’environ 0,5 ectaras nomenadas heredia (centum heredia = centuria).

Cada heredium èra subdivizat per la mitat dins l’axe sud nòrd constituissent dos jugerum (lo jugerum, de 2523 mètres carrats, correspondava a la superfícia de terren que podavat èsser laurada en un jorn per un parelh de buòus).

Dins lo Venèt l'organizacion geometrica que la centuriacion romana legada al païsatge es conegut jol nom de Graticolato roman.

Instruments de mesura modificar

Traças de cadastres en Gàlia modificar

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • André Caillemer, Raymond Chevallier, « Les centuriations de l'Africa vetus », Annales, 1954, 9-4, p. 433-460 lire en ligne
  • André Piganiol, « Les documents annexes du cadastre d'Orange », CRAI, 1954, 98-3, p. 302-310 lire en ligne
  • André Piganiol, Les documents cadastraux de la colonie romaine d'Orange, XVIen supplément à Gallia, Paris, 1962.
  • André Chastagnol, « Les cadastres de la colonie romaine d'Orange », Annales, 1965, 20-1, p. 152-159 lire en ligne
  • Col., « Fouilles d'un limes du cadastre B d'Orange à Camaret (Vaucluse) », DHA, 17-2, 1991, p. 224 lire en ligne
  • Gérard Chouquer, François Favory, Les Paysages de l'Antiquité. Terres et cadastres de l'Occident romain, Errance, Paris, 1991, 243 p.
  • Gérard Chouquer, « Un débat méthodologique sur les centuriations », DHA, 1993, 19-2, p. 360-363 lire en ligne
  • Claire Marchand, « Des centuriations plus belles que jamais ? Proposition d'un modèle dynamique d'organisation des formes », Études rurales, 167-168, 2003, 3-4, p. 93-113 lire en ligne.
  • L.R. Decramer, R. Elhaj, R. Hilton, A. Plas, « Approches géométrique des centuriations romaines. Les nouvelles bornes du Bled Segui », Histoire et Mesure, XVII, 1/2, 2002, p. 109-162 lire en ligne
  • Gérard Chouquer, « Les transformations récentes de la centuriation. Une autre lecture de l'arpentage romain », Annales, 2008-4, p. 847-874.
  • Guillaumin Jean-Yves. Le tirage au sort dans l'attribution des lots de terre. In: Dialogues d'histoire ancienne. Vol. 24 Modèl:Numéro, 1998. p. 101-124.lire en ligne
  • Roth Congès Anne. Modalités pratiques d'implantation des cadastres romains : quelques aspects (Quintarios Claudere. Perpendere. Cultellare.Varare : la construction des cadastres sur une diagonale et ses traces dans le Corpus agrimensorum. In : Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité T. 108, Modèl:Numéro. 1996. p. 299-422. lire en ligne

Articles connèxes modificar