Castelculhèr

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Castelculhèr (Castelculier en francés) es una comuna agenesa situada dins lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Castelculhèr
Castelculier
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostal de comuna, a Grand Fons.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 10′ 32″ N, 0° 41′ 37″ E
Superfícia 14,95 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
177 m
63 m
49 m
Geografia politica
País  Guiana Agenés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
47
Òut e Garona Armas deu Departament d'Òut e Garona
Arrondiment
471
Agen
Canton
4729
Canton del Sud-Èst Agenés (Puègmiròl avant 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
Aglomeracion d'Agen
Cònsol Olivier Grima
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 392 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 440 ab.
Densitat 158,8 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 47240
Còde INSEE 47051

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Castèlculhèr modificar

La prononciacion es [kast'ɛlky'ʎɛ]. Las fòrmas ancianas son : Castelculhier (Castel de la Punta au sègle XIII, Parrochia Sancti Amancii de Castelculhier au sègle XIII, decima de Cavalsaut au sègle XIII, capella de Equo Saltu, en latin, en 1326, Castetculher en 1389, Cabalsault en 1513[1], in archipresbyteratu Ferrusaguensi : Prior Castriculherii, rector ejusdem et Sancti Amancii, en latin[2].

Segon Dauzat, Castèlculhèr ven de la fòrma meridionala del latin castellum, determinat per un nom de localitat vesina[3].

Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, explica Castèlculhèr per l'occitan castèl, damb l'adjectiu culhièr, per un sens de « castèl fortificat en fòrma de darrèr »[1].

Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, l'explicacion pus senada es la de Boisgontier (Nouvelle Revue d'Onomastique, n° 29-30, 1997) : castellu colliaru, « castèl bastit sus un puèg »; lo latin vulgar collia dona dins l'encontrada los noms de lòcs e de personas Queille, Cueille, Laqueille[1].

Grand Fons modificar

Es lo lòc ont an plaçat l'ostal de comuna a la fin del sègle XIX (abans, èra a Sent Amanç). Fons es en occitan una depression, donc una plana alluviala[1].

Cavalsaut modificar

Lo nom sembla format del resultat de caballus, « caval » e de saltu- > saut, « lòc de bòscs e de pastencs reservat als cavals » [1].

Istòria modificar

I aviá doás parròquias dins la comuna : Sent Amanç e Cavalsaut, mes Durengues explica que i aviá doás parròquias, unidas, Nòstra Dòna de Cavalsaut e Sent Andrieu de Cavalsaut[4],[5] (donc, se supausa, damb un sol curat). La sola glèisa coneguda es Nòstra Dòna.

 
Nòstra Dòna de Cavalsaut

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Olivier Grima divèrs dreta emplegat, president de la CC Pòrta d'Aquitània en País de Sèrras (2014-2016), vice-president de l'Aglomeracion d'Agen (dempuèi 2016), suplent del conselhèr departamental
març de 1983 2014 Marc Boueilh divèrs dreta puèi UMP agricultor, conselhèr general (1994-2015)
1966 1982 Louis Asté    
1947 1965 René Salon sense  
  1947      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2374, totala: 2439
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
810 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 736 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 634 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
768



Cercar
1 697
2 132
2 194
2 256
2 304
2009 2010
2 290
2 338
2 315
2 363
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2392 abitants e la densitat èra de 160 ab/km².

Luècs e monuments modificar

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 79-80
  2. Durengues, [1]
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 153
  4. [2]
  5. [3]
  6. L'Abuglo de Castel-cuillé (en gascon), 1836, 28 paginas ;