Castèth de Chambord

Lo castèth de Chambord qu'ei un castèth de Léger bastit enter 1519 e 1547 peu rei Francés Ièr de França.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castèth de Chambord

Modifica el valor a Wikidata
Donadas
TipeChâteau Modifica el valor a Wikidata
Part deDomaine national de Chambord Modifica el valor a Wikidata
ArquitèctePierre Nepveu (ca) Traduire
Jacques Sourdeau (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Construccion1519 Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
Estilarquitectura renaissentista francesa Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaCentre
DepartamentLoir e Char
Arrondiment francésarrondiment de Bles
Canton francéscanton de Bracieux
Comuna francesaChambord Modifica el valor a Wikidata
Carte
Format perchapelle du château de Chambord (fr) Traduire
tenture des Chasses du roi François (fr) Traduire
cheminée (fr) Traduire Modifica el valor a Wikidata
monument istoric catalogat (1840)
monument istoric catalogat (1997)
monument istoric catalogat (1999)
Patrimòni Mondial de l'Umanitat (1981)
part d'un Patrimòni mondial de l'Umanitat (2000) Modifica el valor a Wikidata
FondatorFrancés Ièr de França Modifica el valor a Wikidata
ProprietariReialme de França (1519–1792)
Estat francés (1792–1809)
Louis-Alexandre Berthier (ca) Traduire (1809–1820)
Enric de Borbon-França (1821–1883)
Ostal de Borbon-Parma (1883–1930)
Estat francés (1930–) Modifica el valor a Wikidata
Site webchambord.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: domainenationaldechambord Twitter: domainechambord Instagram: chateaudechambord Modifica el valor a Wikidata
Castèth de Chambord

Istòria modificar

Chambord que ho crompat peu duc d'Orleans au comte de Bles en 1392, e qu'entrè dens lo cabau reiau en 1498 quan Loís XII, en purmèr duc d'Orleans e vadó rei de França.

Lo rei Francés Ièr, au son retorn de las guèrras d'Italia que decidí de bastir un castèth dens lo gost de la Reneishença a Chambord, en lòc deu castèth medievau qui i èra quilhat. Lo castèth nau non hore acabat pas sonque en 1547 e Francés Ièr n'i demorore que chic de temps au cors de la soa vita.

En 1639, Loís XIII que'u balhè au son hrair Gaston d'Orléans. Arron, Loís XIV qu'i horní quauques modificacions e Molière qu'i estreè lo son Borgés gentiu e Monsieur de Pourceaugnac.

Galeria modificar