Castèl de Querbús
Lo castèl de Querbús (Quéribus en francés) es un castèl dich «catar» situat dins la comuna de Cucunhan (Lengadòc), al limit amb la comuna de Maurin (de Fenolheda), situat a 628 m d'altitud, dominant de levant lo grau de Maurin, dins lo departament d'Aude.
 | |||||
  | |||||
| Donadas | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipe | Ruïnas de castèl | ||||
| Caracteristicas | |||||
| Altitud | 628 m | ||||
| Localizacion geografica | |||||
| Estat | França | ||||
| Division territoriala francesa | França metropolitana | ||||
| Region francesa | Occitània | ||||
| Departament | Aude | ||||
| Arrondiment francés | Arrondiment de Narbona | ||||
| Canton francés | canton de Tuissan | ||||
| Comuna francesa | Cucunhan | ||||
 | |||||
| monument istoric catalogat (1907) | |||||
| |||||
Toponimia modificar
Fòrmas ancianas modificar
Las fòrmas ancianas son : Castrum de Querbus en 1255, De Querbutio en 1255, De Quierbiis en 1255, Querbucum en 1258, Querbussum en 1277, Castellania de Querbusio en 1360, Queribus en 1538, Querybus en 1538, Château de Quiribus en 1639 [1].
Las variantas en -ibus son tardivas e analogicas dels plurals latins en -ibus.
Etimologia modificar
Querbús pòt equivaler al 'ròc del Tais': «Quer», es a dire 'ròc-pena', e «-ebus», del celtic «eburus», significant 'tais', probablament procedent d'«erebh» combinat amb lo gaelic i britonic «-ur», correspondent a 'verd', la color verd brilhant e fosc del tais.
Istòria modificar
Las originas modificar
A l'epòca carolina, Cucunhan èra part de Pèirapertusés, region qu'èra una division del comtat de Rasés, e tanben aperteniá als comtes de Carcassona. En 980, aprèp la Guèrra de Rasés, una partida bèla de Pèirapertusés venguèt part del comtat de Cerdanha-Besalú.
Lo nom del castèl significa «ròc» (es a dire «quer») del bois. Es citat pel primièr còp en 1020, dins lo testament de Bernard Tallaferro. En aquela data, lo castrum es part del Vescomtat de Fenolhet. En 1111, lo comte de Barcelona Raimon Berenguièr III eireta del comtat de Besalú e doncas a l'encòp dels dreches feudals sul vescomtat de Fenolheda e Querbús. Ramir II d'Aragon, se n'apoderèt en se maridar en 1137. En 1162 mentre qu'es a se formar la corona d'Aragon, Querbús es una de les principalas fortalesas "barcelonesas" del nòrd dels Pirenèus. Çaquelà amb l'annexion a la corona del comtat de Rosselhon en 1172, l'importància estrategica de Querbús merma. A la fin del sègle XII, lo Vescomtat de Fenolhet es enfeudat pel rei Pèire lo Catolic al vescomte de Narbona.
Lo castèl e las crosadas modificar
Al moment de la Crosada Albigesa començada en 1209, lo castèl èra proprietat del cavalièr Chabèrt de Barbairan, erètge notòri e ferotge opausant als crosats. Venguèt un refugi pels religioses catars : Benèvol de Tèrme, diacre e puèi avesque catar de Rasés i demorèt en 1230 e probable fins a sa mòrt abans 1233. Es un dels darrièrs castèls catars amb lo Castèl de Puèglaurenç a aculhir de responsables de la glèisa catara aprèp la casuda de Montsegur. Lo vescomtat de Fenolheda es d'autra banda encara jos la proteccion del senhor de Rosselhon, Nunó Sanç, qu'intervenguèt coma intermediari cap al rei de França. A la mòrt de Nunó en 1241, son cosin lo rei Jaume lo Conquerent eiretèt de Rosselhon e abandonèt sa politica de proteccion de Fenolhedés. Lo rei Loís IX ordenèt al senescal de Carcassona, Pierre d'Auteuil, de s'apoderar del castèl. La direccion de las operacions foguèt fisada a un ancian catar reconvertit, Olivièr de Tèrme, que coneissiá l'endrech e son defensor. Aprèp un sètge sens efièch, Chabert de Barbaira anèt a Olivièr e escambièt sa libertat contra lo castèl, en mai de 1255. Aquesta reddicion un pauc estranha se podriá explicar perqué Chabèrt de Barbaira seriá estat traït pel Olivièr. Lo castèl alara venguèt una fortalesa reiala provesida de garnison.
Amb la casuda de Querbús, la Crosada es donada per acabada. Oficialament tanben se considerava que s'èra escantit lo catarisme: i aviá un grand interès a proclamar que lo darrièr castèl catar èra estat conquerit e que lo darrièr bastion catar s'èra liurat als Franceses. Pasmens, cent ans aprèp la casuda de Querbús, encara s'èran de jutjar de catars dins los tribunals de l'Inquisicion. L'importància vertadièra de la capitulacion de Querbús residís dins lo fach que se tracta del darrièr castèl o fortalesa que demorava en mans occitanas, e atal s'acabava l'òbra d'ocupacion francesa de Lengadòc. Querbús es un punt final militar e tanben politic.
Fortalesa francesa modificar
En 1258, lo Tractat de Corbeil fixa la frontièra entre las possessions del reialme de França e Aragon al sud de las Corbièras, a ras del castèl. Alara es una plaça fòrta importanta pel dispositiu defensiu francés amb lo comandament a Carcassona. Es un dels «cinc filhs de Carcassona» : Querbús, Aguilar, Pèirapertusa, Puèglaurenç e Tèrmes.
Lo castèl foguèt fisat a un castelan designat pel senescal de Carcassona. Ne foguèt lo primièr Nicolàs de Navarra designat en 1259. Despuèi durant los sègles XIII e XIV, los reis de França reconstrusisson e refortisson l'estructura defensiva del castèl. En 1473, la fortalesa es assetjada e presa per las tropas del rei d'Aragon. Finalament, en 1659, lo castèl pèrd son interès estrategic durant la signatura del Tractat dels Pirenèus que fixa definitivament la frontièra dels reialmes de França e d'Espanha. Totun, i se manten una garnison durant divèrses decennis.
Durant la segonda mitat del sègle XVIII, de capitanis-governadors son designats pel rèi per remplaçar los castelans. An la responsabilitat del castèl, mas sense i demorar. Lo lòc se va degradant e acaba coma refugi de nombroses bandits.
Abandonada a la Revolucion Francesa, la fortalesa contunha de se deteriorar fins que se classifica coma Monument Istoric en 1907. Lo parçan que l'envolta, sobretot lo Grau de Maurin e lo vilatge de Cucunhan, constituís un endret protegit a partir de 1943.
La restauracion modificar
El 1951, las primièras òbras de renovacion permeton de consolidar la torrassa e de renovar son aspècte general. Durant los ans 1970, se realizan fòrça petitas òbras per consolidar cèrtas parts del castèl. Mas es entre las annadas 1998 e 2002 que s'entrepren la restauracion completa del castèl amb d'esfòrces nombroses per condicionar lo luòc e facilitar l'accès del public al castèl. Atal, la teulada de la torrassa és condiciona com una granda terrassa per aculhir los visitaires.
Arquitectura modificar
Lo castèl es constituit de tres encenchas superpausadas al som del bauç. Asseguravan la proteccion del castèl gràcias a divèrses sistèmas de defensa: finas arquièras qu'utilizavan los balestièrs, oberturas pels canons o troneres per las armas de fuòc de més recorregut. Quatre sègles d'evolucion de l'art defensiu i son representats.
Divèrses sistèmas de defensa de las pòrtas i son presents: rastèl e muralhas. Camins de ronda e casamatas asseguran la vigilància dels punts vulnerables. Quinze a vint òmes èran sufisents per defendre la fortalesa. De tot biais podiá pas assegurar la supervivència gaires dies dels soldats se consideram la talha de la cistèrna e de l'ensemble dels batiments.
La rèsta de la fortalesa es constituida pel còs principal, la sala d'emmagatzematge, las cistèrnas e per una torrassa. La torrassa es una torre poligonala situada a la tresena encencha, la pus auta del bauç.
Construits en divèrsas vegadas, los murs de la torrassa son estats refortits e l'espessor dels murs atenh qualques mètres. La forma poligonala de l'estructura permet de reduire los efièches devastadors dels projectils. A l'interior, la sala gotica conten dos membres (lo celièr e la sala principala) e es illuminada per una fenèstra impausanta. L'interior susprenent d'aquesta estructura es ben diferent de l'aspècte massís de la torre. En efièch, la sala conten las rèstas d'una chimenèia sobre lo mur Oest. Un impausant e magnific pilar reté la volta nervada de quatre crosièras d'ogivas, en forma de palmièra. Lo fons del pilar es de tipe piramidal e sosteniá el terra que separava la sala principala del celièr. Lo som de la torre de l'omenatge a una terrassa accessibla per una viseta situada dins una torre rectangulara ajuntada a la torrassa. D'aqueste endrech se dubrís un panorama suls Pirenèus, la mar Mediterranèa e las vinhas de las Corbièras.
Ligams extèrnes modificar
- ↑ Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 335, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f427.item.texteImage