Elettaria cardamomum

Lo cardamòme (Elettaria cardamomum), cardamòme verd o cardamòme aromatic, es una planta erbacèa vivaça de rizòma apartenent al genre Elettaria, de la familha de las zingiberacèas, originària d'Asia du Sud-Èst. Dona una espècia que pòrta le mèsme nom.

Tanben se nomena cardamòme una autra espècia, lo cardamòme brun (Amomum subulatum Roxb.), que las granas son mai grosses qu'aqueste del cardamòme e an un gost diferent. Tanben existís lo cardamòme medicinal (Amomum villosum Lour.) e lo cardamòme de rasim (Amomum compactum Soland.). Cardamòmes verd e brun pòdon èsser associadas d'un biais complementari dins la cosina indiana.

Biologia modificar

Descripcion modificar

Lo cardamòme es una planta erbacèa vivaça de fuèlhas fissantas.

La raiç es un gròs rizòma superficial se desvelopant orizontalament, pauc lignificat, que dona cada annada un trentenat de tijas dispausada de mata.

Aquestas cambas, que la color varia del verd clar al violet, pòdon aténher 15 cm de diamètre a sa basa, per una nautor maximala que pòt variar, segon las varietats, entre 2 e mai de 4 m.

Las fuèlhas sortisson als noses de las cambas. De color mai sovet verd sorn —mas podent variar del verd clar al porpra —, lor limbe, long d'unes 50 cm per una largor passant pas 3 a 5 cm, presenta una forma plan lanceolada. Lo petiòl es en estug.

A costat de las cambas, lo rizòma dona d'asts florals, de paniculs flacs que portaràn las flors del cardamòme, e, mai tard, sos fruchs[3]. Lo nombre mejan de paniculs per planta varia entre 10 e 30 per un plant de 3 a 5 ans d'edat. Lor longor mejana varia de 50 a 75 cm, cadun portant mai sovent entre 10 e noses. Aquestes paniculs se pòrtan mai sovent plan, a vegada quilhat fins a la verticala.

Lo fruch es una capsula jauna verd de tres costas, longa de 1 a 2 cm e contenent de 15 a 20 granas negras e brunas.

Varietats modificar

Existís tres varietats naturalas de cardamòme verd:

  • lo cardamòme de Malabar, originària del Kerala, que presenta de paniculs florals butant orizontalament, lo long del sol. Las tijas mesuran entre 2 e 3 m de naut, e sont al nombre de 15 a 30 per plant en mejana;
  • lo cardamòme de Mysore, originària del Karnataka, presenta de paniculs butant vertical. Las tijas mesuran entre 3 e 4 m de naut, n'i a 30 a 45 per plant en mejana;
  • lo cardamòme vazhuka, un ibrid natural entre aquestas doas varietats, que las paniculas butan entre l’orizontal e la verticala. Sas tijas presentan las mèsmas caracteristicas qu'aquestas del cardamòme de Mysore.

Istòria modificar

Antiquitat e Edat Mejana modificar

 
A l'Edat Mejana, l’ipocras conten de cardamòme

Lo cardamòme es conegut e utilizada en Índia depuèi de temps fòrça ancians; las mai ancianas mencions, jos son nom sanskrit de एला (Ela), datan del peròde vedic, vèrs lo sègle XXX AbC.. Es exportada, benlèu per la rot, qu'es coneguda e utilizada pels mètges en Assiria, e tanben cultivada dins los jardins del rei de Babilòna Merodach-Baladan II, al sègle VIII AbC Pasmens, sembla desconeguda dels Egipcians.

Lo cardamòme es conegut en Euròpa pels marcands Arabs, que l’exportan cap a la Grècia e la Roma anticas, puèi medievalas, dempuèi que s'espandís dins lo bacin mediterranèu, puèi d’Euròpa de l'Oèst. Grècs e Romans l’utilizan coma ingredient de perfums, e es una de las espècias orientalas mai utilizadas dins la cosina romana. Es tanben considerada coma planta medicinala, mencionada per Dioscorides ; las vertuts digestivas que li son prestadas explicant benlèu que de grandas quantitats ne sián importadas d’Índia.

Es pasmens pas segur que lo cardamòme mencionat dins los escrits de l’Antiquitat e de l'Edat Mejana siá la planta coneguda uèi amb aqueste nom. En efièch, las caracteristicas que ne son donadas pòdon variar, e las mencions demoran raras al respècte de las autras espècias. Demora mal coneguda dems europèus; atal, Plini lo Vileh pensa que ven d’Arabia. Aquò pòt s’explicar pel fach que, fàcia al risc de concuréncia dels païses mediterranèus, los marcands Arabs que ne fan lo comèrci volon n'amagar las originas, coma lo fan del mèsme per d'autras espècias.

Epòca modèna modificar

 
Representacion del cardamòme dins un erbièr de 1692.

Son los Portugueses que, après l'arribada de Vasco de Gama sus la còsta de Malabar lo 20 de mai de 1498, establisson de rotas comercialas permetent l’importacion dirècta del cardamòme en Euròpa, amb lo pebre, lo gengibre e la cannèla.

Al sègle XVIII, fa l’objècte d’un comèrci per las Companhiás de las Índias, que l’expòrtan dempuèi los Ghats occidentals cap al golf persic, la China, lo Japon e la Cochinchina. L’expòrtan pauc en Euròpa, ont es pauc utilizada. Garda pasmens una utilizacion medicinala, que fa partit dels ingredients de la teriaca. Fa partir de la farmacopèa de la Companhiá francesa de las Índias orientalas, jol nom de « pichon cardamoma ».

Lo fèble interés dels Europèus fa que lo cardamòme demora considerada coma un produch segondari. Alara que la cultura del pebre e den gengibre conéis un fòrt vam entre los sègle XVI e XVIII, demora exclusivament culhida dins los boscs ont buta naturalament. Pasmens, sa produccion pòt èsser contrarotlada; es lo cas dins l’Estat de Cochin, coma al Travancore, ont lo Raja possedís lo monopòli del comèrci del cardamòme, vendut a l'enquant al pòrt d’Alleppey — subretot a de marcands Arab.

Una cultura tardièra modificar

 
culturas sus de laissas dins los Monts dels cardamòmes.

Cal esperar lo començament del sègle XIX per que lo cardamòme venga una planta cultivada. Las primièras culturas son establidas coma un produch de diversificatcon dins las plantacions de cafè, puèi se desvolopan lèu dins los Ghats occidentals, fins a una zona i serà nomenat Monts de las Cardamomas.

Ambla domesticacion, lo pollinizator del cardamòme cambièt. La planta salvatja es pollinizada per d'abelhas solitàrias del genre Megachile, alara que las socas domesticadas le son per d'abelhas socialas[1]

Al delà de sa zona d’origina, lo cardamòme foguèt naturalizat dins d'autres regions d’Asia, coma Nepal, Vietnam, Cambòtja, e, Tailàndiae e Sri Lanka, e tanben en America centrala. En Índia, los productors màger son los Estats del Sikkim e del Kerala.

Usatges modificar

 
Capsulas de cardamòme.

S'utiliza coma espècia lo fruch secat que se presenta jos la forma d'una capsula verd gris, de tres lòtjas contenent de granas brun sorn que solas son aromaticas.

Pasmens, lo fruch, que prend una color de palha en secant, es comercializat entièr per que s'altèren pas las granas. Se vend tanben de capsulas blanquidas artificialament.

Las granas son utilizadas, entièras o en polvera, dins la cosina asiatica, subretot l'indiana, e tanben dins la cosina araba, sibretot saodiana, somaliana, sodanesa e Iemenita. Pòt èsser l'usatge de'n metre una grana dins cada tassa de te o cafè turc servit. La cardamoma possedís un perfum plan fòrt, que cal l'utilizar amb parcimonia; quitament s'es pas picanta.

Dins lo mond arab, lo cafè (kahwa bel heel ; قهوة بالهيل) a la cardamoma es una tradicion reputada.

La cardamoma a de proprietats destoxificantas ; limitar las proprietats excitantas de la cafeïna per l’activacion d’un enzim accelerant son eliminacion.

Es utilizada dins la medecina ayurvedca.

Es pauc utilizada en Euròpa, levat dins lo pan d'espècias, e dins la cosina dels païses escandinaus. S'utiliza tanben sovent per perfumar lo cafè o lo en Índia (chai masala) e lo cafè dins los Estats del Levant (decoccion de cafè molgut pro fin).

Lo cardamòmea pòt èsser un ingrediant de l'idromèl.

Proprietats modificar

 
Elettaria cardamomum

En Asia del Sud, lo cardamòme verd es largament utilizat per tractar las infeccions dins las dents e las gencivas, per prevenir e tractar los problèmas de garganta, la congescion dels palmons, la tuberculòsi pulmonària e l'inflamacion de las parpèlas. La cardamoma pòt èsser utilizada per calmar las dolors d'estomac après un repais tròp pesuc (vertuts antiacidas) e per facilitar la digestion. Permet tanben de neutralizar l'odor de l'alh quand se'n crusca après lo repais. Tanben auriá de vertuts estimulantas. Es tanben utilizada coma antidòt contre los verins de las sèrps e dels escorpions.

Sinonims modificar

Selon Kew Garden World Checklist (26 sept 2011)[33] :

  • Alpinia cardamomum (L.) Roxb., Asiat. Res. 11: 356 (1810).
  • Amomum cardamomum L., Sp. Pl.: 1 (1753).
  • Amomum racemosum Lam., Tabl. Encycl. 1: t. 2 (1791), nom. superfl.
  • Amomum repens Sonn., Voy. Indes Orient. 3: 272 (1782), nom. superfl.
  • Cardamomum officinale Salisb., Trans. Hort. Soc. London 1: 282 (1812).
  • Cardamomum verum Oken, Allg. Naturgesch. 3(1): 508 (1841), nom. superfl.
  • Elettaria cardamomum (L.) Maton, Trans. Linn. Soc. London 10: 254 (1811).
  • Elettaria repens Baill., Traité Bot. Méd. Phan. 2: 1432 (1884), nom. superfl.
  • Elettaria cardamomum var. minor Watt, Commerc. Prod. India: 512 (1908), nom. inval.
  • Matonia cardamomum (L.) Stephenson & J.M.Churchill, Med. Bot. 3: t. 106 (1831).

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar

  1. .

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar

Bibliografia modificar

  • .
  • (en) P. N. Ravindran et K.J. Madhusoodanan, Cardamom : The Genus Elettaria, Londres, Taylor & Francis, 2002, 400 p. (ISBN 978-0-203-21663-7 et 0-415-28493-7, lire en ligne).
  • (en) International Plant Genetic Resources Institute, Descriptors for Cardamom (Elettaria Cardamomum Maton), Rome, Bioversity International, coll. « Descriptors IPGRI » (no 15), 31 décembre 1994, 52 p. (ISBN 978-92-9043-234-0, lire en ligne).
  • (en) K.P. Prabhakaran Nair, Agronomy and Economy of Black Pepper and Cardamom : the "King" and "Queen" of spices, Elsevier, coll. « insight », 15 juillet 2011, 380 p. (ISBN 978-0-12-391877-2, lire en ligne), chap. 2 (« The Agronomy and Economy of Cardamom (Elletaria cardamomum M.): The "Queen of Spices" »).
  • (en) S. Mohana Roopan et G. Madhumitha, Bioorganic Phase in Natural Food : An Overview, Berlin, Springer Science+Business Media, 2018, 331 p. (ISBN 978-3-319-74210-6, OCLC 1032070690, lire en ligne), chap. 6 (« Cardamom: A Multipurpose species in food and commercial needs »).