Lo capitau (var. cabal, cabau, capital, chabau[1]) es l'ensemble dei bens e dei richessas acumuladas per un individú, una familha ò una companhiá que son susceptibles de produrre un revengut ò de bens novèus. A l'origina, l'expression designava lei bens d'un marchand mai sa significacion s'estendèt pauc a pauc per arribar a son sens actuau. Dempuei lo sègle XIX, lei progrès en sociologia e en economia an permés de definir d'autrei tipes de capitau coma lo capitau culturau e lo capitau environamentau.

Lo concèpte de capitau es a l'origina dau capitalisme, lo sistèma economic actualament dominant dins lo monde.

Etimologia modificar

Durant l'Edat Mejana, « capitau » es un adjectiu derivat dau latin caput que significa la « tèsta ». Pasmens, aviá tanben lo sens de « principau » qu'evolucionèt per designar lo capitau d'un marchand ò d'un proprietari au sens actuau dau tèrme. Aquela transformacion èra probable acabada a la Renaissença.

Definicions modificar

Economia modificar

Lei formas dau capitau economic modificar

Lo capitau economic es un ensemble de ressorsas eterogenèas que son pas consideradas de la meteissa maniera per lei diferenteis escòlas economicas. Pòu comprene :

  • lo capitau fisic que designa l'ensemble dei bens fisics produchs dins lo passat e utilizats per la produccion presenta ò futura. Es descompausat en doas partidas que son lo capitau fix qu'es constituït per lei bens utilizats despuei mai d'un an (maquinas, bastiments, veïculs...) e lo capitau circulant qu'es constituït per lei bens fisics transformats (produchs semifinits...) ò destruchs (consumacions intermediàrias, matèrias premieras...) durant lo cicle de produccion.
  • lo capitau tecnic que designa l'ensemble dei bens de produccion incorporant de progrès tecnic.
  • lo capitau financier que designa l'ensemble deis actius susceptibles de rendre de revenguts ò de gasanhs ò de títols de creança (accions, obligacions...).
  • lo capitau uman que designa l'ensemble deis aptituds, tant fisicas qu'intellectualas, de la man d'òbra favorablas a la produccion economica.

Per leis escòlas pus liberalas, en particular l'escòla neoclassica, lo capitau fisic e lo capitau uman son puslèu considerats coma de factors de produccion. En revènge, per d'autrei corrents, sovent classats a senèstra, aqueleis aptituds e sabers tecnics resultan d'un investiment qu'a un còst economic e qu'ofrís de possibilitats de revenguts en aumentant la productivitat dei trabalhaires.

La capitau economic dins la pensada economica modificar

 
Karl Marx.

Karl Marx (1818-1883) es probable lo premier filosòf qu'estudièt la natura dau capitau e son ròtle dins l'economia capitalista. Per Marx, lo procès de produccion es organizat per permetre ai capitalistas d'investir una soma (A) afin d'aquistar dei mejans de produccion (M) e una fòrça de trabalh (T) per produrre de marchandisas (M') que seràn venduts per una soma (A'), amb A' superiora a A. La diferéncia entre lei doas somas es lo profiech. Dins lo marxisme, lo capitau es l'ensemble dei mejans avançats per lo capitalista durant lo cicle de produccion[2].

Dins lo quadre de la lucha ideologica entre lo comunisme e lo capitalisme, lei partisans dau segond assaièron de trobar d'explicacions novèlas. L'aspècte mai e mai scientific de l'economic sostenguèt egalament aquel esfòrç. Una vision importanta foguèt ansin prepausat per Eugen von Böhm-Bawerk (1851-1914). Segon eu, la consumacion de bens ò de servicis remanda a la crompa de causas immediatament consumablas. Òr, lo capitau es pas dirèctament consumable. Per von Böhm-Bawerk, lo capitau es donc un contorn de produccion, valent a dire un alongament dau procès de produccion necessari per assegurar son eficacitat. Aquela idèa foguèt represa per Friedrich Hayek (1899-1992) que la popularizèt en 1931 dins Prètz e produccion.

Sociologia modificar

 
Pèir Bourdièu en 1996

A partir deis ans 1960, lei trabalhs dau sociològ bearnés Pèir Bordièu (1930-2002) an permés d'estendre lo concèpte de capitau a d'autrei domenis estructurats per de relacions de poder. Bordièu definiguèt ansin quatre formas de capitau distintas :

  • lo capitau economic demòra l'ensemble dei ressorsas economicas d'un individú, valent a dire sei revenguts e son patrimòni.
  • lo capitau culturau mesura l'ensemble dei ressorsas culturalas d'un individú. Pòu prendre tres formas diferentas. La premiera es lo capitau incorporat per l'individú, es a dire sei sabers e sei competéncias. Puei, vènon lei formas objectivada (possession d'objèctes culturaus) e institucionalizada (títols escolars e academics).
  • lo capitau sociau mesura l'ensemble dei ressorsas liadas a la possession d'un ret duradís de relacions de conoissenças e d'interconoissenças[3][4].
  • lo capitau simbolic designa tota forma de capitau economic, culturau ò sociau susceptible de donar a un individú una reconoissença particulara au sen de la societat.

La generalizacion dau concèpte de capitau per Bordièu es estada l'objècte de criticas en causa de sa natura en partida metaforica. D'efiech, lei ressorsas socialas coma lei títols academics, leis òbras d'art e lei competéncias personalas son pas dirèctament transmissiblas ai descendents d'un individú[5]. Pasmens, se lei procès de transmission son pus complèxs qu'aquelei liats ai capitaus economics e que de pèrdas son possiblas[6], i a ben de mecanismes de transmission dei capitaus non economics entre lei generacions coma l'indica l'existéncia de « dinastias » d'artistas, de scientifics ò d'òmes politics.

Ecologia e proteccion de l'environament modificar

Article principal : Capitau naturau.

Lo capitau naturau es un concèpte recent que dèu permetre d'estimar la valor d'un ecosistèma dins lo quadre de politicas de proteccion de l'environament ò de desvolopament sostenable. Es vist coma una mesura dei capacitats de produccion de servicis naturaus (produccion d'oxigèn, filtracion de l'aiga, prevencion de l'erosion, etc.) per lei ressorsas naturalas e leis organismes vivents d'un ecosistèma donat. L'idèa es de tenir còmpte de foncions dau vivent que son pas presas en còmpte dins la vision pus tradicionala de « ressorsas naturalas » d'una region donada[7].

Autrei definicions modificar

De concèptes de « capitau » existisson dins d'autrei domenis. En geografia, lo capitau infrastructurau es l'ensemble deis infrastructuras dirèctament ò indirèctament necessàrias a l'economia dins una region donada. En engenhariá, lo capitau intellectuau es l'ensemble dei conoissenças e deis informacions tengudas per una organizacion[8]. Se parla de còps de capitau cognitiu per generalizar lo concèpte a l'economia dau saber, valent a dire l'ensemble dei mercats fondats sus la marchandizacion dei conoissenças[9].

Per extension, d'economistas e d'istorians an cercat de definir lei formas de capitaus dins lei societats precapitalistas[10]. Aquò permetèt d'identificar d'activitats geridas d'una maniera racionala per obtenir un profiech quasi segur, compres dins de societats fòrça alunchats dei concepcions capitalistas. Per exemple, èra lo cas de la viticultura de la Grècia Antica[11][12].

Annèxas modificar

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • Eugen von Böhm-Bawerk, Histoire critique des théories de l'intérêt du capital, V. Giard & E. Brière, coll. « Bibliothèque internationale d'économie politique », 1903.
  • F. Boldizzoni, Means and ends: The idea of capital in the West, 1500–1970, Palgrave Macmillan, 2008.
  • Jean Boncœur e Hervé Thouement, Histoire des idées économiques, Nathan, 1989.
  • Pierre Bourdieu, « Le capital social », Actes de la recherche en sciences sociales, n° 31, 1980.
  • K. H. Hennings, « Capital as a factor of production », The New Palgrave: A Dictionary of Economics, vol. 1, 1987, pp. 327-333.
  • Karl Marx, Lo Capitau, Verlag von Otto Meisner, 1867.
  • K. Pistor, Code of Capital: How the Law Creates Wealth and Inequality, Princeton University, 2006.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Lo Congrès permanent de la lenga occitana, Dicod'Òc, recèrca « capitale », realizada lo 2 de junh de 2023, [1]
  2. Jean Boncœur e Hervé Thouement, Histoire des idées économiques, t. 1, Nathan, 1989, p. 201.
  3. Pierre Bourdieu, « Le capital social », Actes de la recherche en sciences sociales, n° 31, 1980, p. 2.
  4. Lo sociològ estatsunidenc Robert Putnam introduguèt la nocion de capitau sociau d'un biais independent e quasi simultanèu ais Estats Units.
  5. Bernard Lahire, L'Homme pluriel, Nathan, 1998.
  6. Per exemple, lo partiment d'una òbra d'art es normalament pas possible entre mai d'un enfant.
  7. Aquela vision s'interèssa mai que mai ai matièras premieras susceptiblas de permetre lo foncionament de l'economia umana, ais aisses de comunicacion, ai fònts d'energia, etc. Lo rèsta es vist coma passiu d'un ponch de vista purament economic.
  8. Ahmed Bounfour, Le Management des ressources immatériels, maîtriser les nouveaux leviers de l'avantage compétitif, Dunod, 1998.
  9. Ahmed Bounfour (dir.), Capital immatériel, connaissance et performance, L'Harmattan, 2006.
  10. Jean-Pierre Delas, Économie contemporaine : faits, concepts, théories, Ellipses, 2008, p. 14.
  11. Alain Bresson, L'Économie de la Grèce des cités, tome I : les structures et la production, Armand Colin, 2007, p. 130.
  12. Jean-Pierre Brun, Le Vin et l'Huile dans la Méditerranée antique : viticulture, oléiculture et procédés de fabrication, Errance, coll. « Collection des Hespérides », 2003, pp. 42-44.