Los cagòts (tanben aperats capòts, crestians o gesitans) qu'èran un grop sociau horabandit de la populacion bearnesa e gascona qui avèva obligacion de víver estremat de la rèsta de la societat : qu'utilizavan los lors putz pròpis e las loas honts shens poder utilizar los autes, sovent b'entravan dens las glèisas pas sonque per la loa pòrta exclusiva e qu'escotavan la messa a despart de la populacion ; que'us èra vedat de guardar lo bestiar, laurar o quin aute tribalh qui hosse en relacion dab l'alimentacion. En consequéncia que s'especializèn dens lo mestièr de carpentèr. Non podèvan pas maridà's sonque dab d'autes cagòts. En 1514, un grop d'agotes (nom balhat aus cagòts en Navarra) que's planhè auprès deu papa Leon X de las discriminacions qui pativan. Dinc au sègle XV lo lor hat non ho pas autant mauaisit com après. Vastin Lespin que relhèva ua purmèra mencion de la paraula "gesitan" en 1488.

Processò de cagòt: devián portar une pata d’auca jauna, alara simbòl d'impuretat.

Origina modificar

Qu'ei un deus enigmas màgers de l'istòria bearnesa e gascona (e tanben navarresa e espanhòla). Que s'i a perpausat l'etimologia "can gòt" vienent d'un mesprètz antic ipotetic e infondat peu pòble gòt (au contra, lo gran istorian bearnés deu sègle XVII, Pèir de Marca, que perpausè l'etimologia "caça Gòts" com se hossin estats acaçats peus Gòts) ; d'autas ipotèsis com ua ascendéncia sarrasina, catara o ladras (puish que l'exclusion qui pativan e sembla viéner d'ua met de contagion) que hon perpausadas, mes cadua qu'ei denegada per las honts istoricas.

L'ipotèsi la mei sostienguda uei lo dia qu'ei la de la lèpra, en tot saber que las malaudias de la pèth, per aqueths temps, n'èran pas hòrt coneishudas (que n'i a mei d'ua detzena). Que i a tanben la proximitat deus « arabs » de l'auta part deus Pirenèus, vienguts de país on la lèpra i èra endemica. Las leproserias que's trobavan au pè deus pòrts, com a Auloron. De mei, los cagòts que's mentavan "gesitans" per la Shalòssa, que cau arreligar lo mot dab un personatge de la Bíblia, Gehasí, qui estó condemnat per lo son mèste Elisèu d'aver tota la soa descendéncia leprosa per aver pecat (2 Reis, V). Enfin, n'ei pas un mistèri que i a, uei lo dia dens lo monde, leprós estremats en endrets a despart, dab la lor descendéncia (Tichilesti, Romania).

En bearnés la paraula "cagòt" qu'ei demorada com un epitèt abaishant e mespresant.