Lo blat dur (Triticum turgidum L. subsp. durum (Desf.) Husn.) es una cereala, varietat de blat cultivada dempuèi la preïstòria, coneguda per sa grana dura e veirenca. Es ric en proteïnas e en glutèn.


Origina e istòria modificar

Lo blat dur, un ibrid de Triticum monococcum e Aegilops speltoides tetraploíd contenent 28 cromosòmas, es d'origina preïstoric fòrça anciana.

Produccion e escambis modificar

La produccion mondiala de blat dur atenguèt 40 milions de tonas en 2009, puèi baissèt vèrs 34 milions de tonas en 2014. L'Euròpa (sens CEI) realizèt en mejana, pendent los ans 2000, 26 % de la produccion mondiala. Venon enseguida l'America del Nòrd e centrala (24 %), l'Orient Mejan (subretot la Turquia e la Siria) (18 %), puèi la CEI (12 %) e l'Africa del Nòrd (11 %) [1]. La produccion de blat dur es somesa a doas variabilitats: la culhida en Africa del Nòrd fòrça irregulara que dependenta de las pluèjas d'ivèrn e de prime, e la produccion en America del Nòrd venen de decisions de semenadas sus de basas economicas e agronomicas (amb pauc d'alternativas en zona arida).

La zona mediterranèa dins son ensemble consomís 62 % del blat dur mondial e es la principala zona importatritz de la planèta. L'America del Nòrd e centrala es la principala zona exportatritz de la planèta. Realiza 72 % de las exportacions mondialas.

Lo Canadà es lo primièr exportator mondial de blat dur e l'Argeria lo primièr importator.


Cultura modificar

Lo blat dur se destria lo blat tendre per sa grana d'albumèn veirós e lo mai naut taus en proteïnas. Lo blat dur es plan sensible al freg que lo blat tendre, e mi resistent a la sevada. Sa cultura se desvolopèt a l'epòca antica dins le bacin mediterranèu, coma en Egipte e en Grècia.

Demora la sola espècia de blat que se pòt cultivar en clima arid.

Las varietats de blat dur de prima, cultivadas dins de païses al clima continental son plan adaptadas a las zonas aridas del Canadà, dels EUA, veire de la CEI.

Transformacion e utilizacion modificar

En rason de sa duretat, lo blat dur es pas consomit en l'estat. Deu èsser transformat en semola que servís sbretot a la produccion de pastas alimentàrias e a la produccion de coscós. Las semolas son utilizadas dins d'autres plats, e secondariament en pastisseriá. Lo blat dur pòt èsser trissat e consomit enseguida jos forma de bolgor, plat de basa dins l'alimentacion tradicionala de l'Orient Mejan. Fin finala, pòt tanben èsser transformada en farina per dintrar, jos forma de complement, dins la fabricacion del pan. Al Marròc, l'utilizacion principala del blat dur es la panificacion. En Grècia, lo pan de campanha tradicional conten de farina de blat dur.

L'industria de la semola es fòrça mecanizada, amb en França los grops Panzani e Rivoire et Carret-Lustucru. Las usinas se situan a Marselha, Roan e Gennevilliers.

Nòtas e referéncias modificar

Modèl:Références

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

  1. Sources statistiques : Conseil International des Céréales