La batalha de Saule se debanèt lo 22 de setembre de 1236. Opausèt l'armada dei Chivaliers Pòrta-Gleva, renfòrçada per d'aliats locaus e de crosats, a una coalicion gropant de Samogicians e de Lituanians. S'acabèt per l'anientament dei Pòrta-Gleva e per lo mantement de l'independéncia dei pòbles Lituània. Lo limit fixat entre lei dos camps après la batalha es a l'origina de la frontiera actuala entre Letònia e Estònia. Per lei Chivaliers Pòrta-Gleva, l'amplor de la desfacha entraïnèt l'integracion de l'òrdre au sen dei Chivaliers Teutonics.

La batalha foguèt la consequéncia d'una incursion menada per lo mèstre de l'Òrdre dei Pòrta-Gleva còntra Samogitia. Son objectiu èra de pilhar lo país per redreiçar lei finanças de l'òrdre. Obtenguèt l'ajuda dau prince de Pskov e d'un renfòrç de crosats arribat dins la region per participar ais expedicions balticas regularament organizadas còntra lei pagans. Pasmens, durant lo passatge d'un riu, sei tropas (3 000 òmes), sei tropas foguèron arrestadas per una coalicion menada per lei ducs Mindaugas e Vykintas (4 000-5 000 òmes). Geinats per lei condicions palunosas dau prat batalhier, lei chivaliers crestians foguèron anientats après una batalha saunosa que causèt la mòrt d'aperaquí 2 800 crestians còntra 1 200 pagans.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar