La batalha de Cepeda deu 23 d'octobre de 1859, qu'ei ua de las duas batalhas escadudas Cepeda, Província de Santa Fe, Argentina). Qu'opausè las tropas de la Confederacion Argentina e las òstes unitàrias de l'Estat de Buenos Aires (alavetz desseparada de la Confederacion). L'Estat de Buenos Aires s'èra desseparat de la Confederacion per'mor qu'adoptava posicions unitàrias mentre que la Confederacion, a maugrat d'aver acaçat lo governador federau Juan Manuel de Rosas arron la batalha de Caseros, e demorava federau. La província de Buenos Aires arrefusè de signar la constitucion de 1853 e qu'instaurè lo son estat pròpi guadant atau per eth medish los revienguts de la taxas d'importacions qui passavan totas per Buenos Aires.

Justo José de Urquiza
Bartolomé Mitre
Valentín Alsina

Durant la soa presidéncia de la Confederacion Justo José de Urquiza b'ensagè mejans deu pacifics (negociacions, seduccion, manipulacions politica) entà har tornar l'Estat de Buenos Aires dehens la Confederacion. En 1859 totun, lo Congrès de la Confederacion que votè o lei obligant Urquizar a reincorporar Buenos Aires sia pacificament sia dab la hòrça. Buenos Aires qu'entrè en guèrra en basant la soa armada dens lo pòrt de San Nicolás de Los Arroyos ; la rescontra de la duas armadas que ho favorabla a la Confedarion, superiora en nombre, e l'armada de Buenos Aires que's retirè e tot estar perseguida. Las tropas d'Urquiza que campèn en dehòra de la ciutat e, obligat a demissionar, lo president Alsina que'u deishè la victòria.

Buenos Aires que remportè totun d'un certe biais la negociacion qui desboquè suu Pacte de San José de Flores qui implicava lo retorn de Buenos Aires dehens la Confederacion mes dab condicions economicas e politicas qui era èran favorablas.

La tensions que mièn a ua segonda guèrra qui s'acabè dab la Batalha de Pavón on Urquiza e Mitre e's tornèn rescontrar e on aqueste còp Buenos Aires vençó e renforcè lo son poder centrau e unitari suu país.