La batalha d'Adua se debanèt lo 1èr de març de 1896 entre lei fòrças de l'Empèri d'Etiopia dirigidas per lo negus Menelik II e aquelei dau Reiaume d'Itàlia comandadas per lo generau Oreste Baratieri. S'acabèt per una victòria etiopiana restontissenta e una desfacha totala dau còrs expedicionari italian que foguèt quasi anientat. D'efèct, leis Italians (17 000 òmes e 52 canons) foguèron susprès per una armada etiopiana fòrça importanta (100 000 òmes e 42 canons), equipada d'armas de fuòc relativament modèrnas e ben disciplinada. Numericament inferiors, poguèron pas arrestar leis atacas etiopianas e seis unitats foguèron submergidas e finalament rompudas. Perdiguèron 7 000 tuats, 1 500 bleçats e 3 000 presoniers còntra 4 000 a 7 000 mòrts e 8 000 a 10 000 bleçats dins lo camp etiopian. Lo succès de l'armada dau negus marquèt la fin de la Premiera Guèrra Italoetiopiana e la fin dei temptativas menadas au sègle XIX per lei poissanças colonialas per s'establir sus lo Plan Etiopian. Confirmèt tanben l'independéncia d'Etiopia ambé la signatura dau tractat d'Addis Abeba (26 d'octòbre de 1896).

Aquela batalha es demorada famosa per divèrsei rasons. Premier, foguèt la premiera victòria militara d'una nacion africana còntra una armada europèa[1]. Assegurèt pereu un prestigi important a l'Empèri d'Etiopia e au negus Menelik II que permetèt d'integrar lo país dins lo jòc diplomatic mondiau ambé l'installacion d'ambaissadas europèas a Addis Abeba après la batalha. Enfin, es venguda un mite important de l'Istòria d'Etiopia e la remembrança dau combat es totjorn celebrada coma fèsta nacionala cada 2 de març.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Lei Zolos avián ja infligida una desfacha ai Britanics en 1878 a la batalha d'Isandhlwana. Pasmens, èran estats finalament vencuts l'annada seguenta e obligats de se sometre.