Astur

una comuna francesa

Astur[1] (Atur en francés) es una anciana comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, situada dins lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Astur
'Atur
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La gleisa Nòstra Dama de l'Assompcion.
Geografia fisica
Coordenadas 45° 08′ 29″ N, 0° 44′ 55″ E
Superfícia 19,13 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
271 m
239 m
115 m
Geografia politica
Region ist Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region Novela Aquitània
Departament Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment Periguers
Canton Eila Manoire (Sent Peir de Chinhac davant 2015)
Intercom Lo Grand Periguers
Comuna Bolasac Eila Manoire
Geografia umana
Populacion
(2018)
1 905 ab.
Densitat 99,58 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24750
Còde INSEE de seccion 24013
Divèrs comuna delegada

Dempuei lo 1er de genier 2016, es comuna delegada de la comuna novela de Bolasac Eila Manoire, emb Bolasac, Chinhac (en 2017) e Sent Laurenç de Manoire.

Geografia modificar

 
Lo borg d'Astur.
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri modificar

  Bolasac com. nov. de Bolasac Eila Manoire  
Nòstra Dama de Sanilhac com. nov. de Sanilhac N
O    Astur
(com. nov. Bolasac Eila Manoire)
   E
S
Marsanés com. nov. de Sanilhac

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Astureu, au segle XIII, Asturio, latinizacion de 1382, Astuers, en 1399, Astur, en 1760[2]. La prononciacion es [ɑː’tyr][1].

Dauzat jutjava lo nom escur, a causa de la prumièra atestacion [3]. Astur vendriá d'un nom « galloroman » d'òme Asturius[2],[1]. Segon Xavier Delamarre, lo nom Asturios / Asturius es probablament celtic[4], mas Dauzat ne'n fasiá un nom latin[5]. L'evolucion fonetica s'explica benleu (en partida) per l'anteposicion dau -i- de la finala (migracion dins la sillaba precedenta) : *Astuir- ? *Astuer > Astur ? Astureu es benleu una cacografia per *Astuer.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista daus cònsols delegats successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
genier de 2016 2026 Alain Cournil PS Director generau de la MSA de Dordonha e Òut e Garona
Totas las donadas son pas encara conegudas.
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 1983 2020 Alain Cournil PS Director generau de la MSA de Dordonha e Òut e Garona, c. delegat 2016-2020
març de 1971 1983 Jacques Roucard    
mai de 1953 1971 Joseph Juvénal    
  1953      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1874, totala: 1922
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
770 774 790 777 832 772 750 812 840

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
791 807 802 774 777 820 767 740 734

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
710 701 684 570 571 546 555 567 516

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
517
560
836
1 082
1 248
1 490
1 668
1 693
1 719
1 764
2009 2010
1 744
1 790
1 787
1 830
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas emb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://web.archive.org/web/20120611143019/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/st-pierre-de-chignac/ATUR.htm
  2. 2,0 et 2,1 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 32
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 33
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 64 e 286
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 274, a Estirac