Apocalipsi de Moïses

La vida d'Adam e Èva, coneguda egalament dins sa version grèga jol nom d'Apocalipsi de Moïses, es un ensems d'escrits apocrifs de l'Ancian Testament d'origina jusieva. La version aramèa es considerada coma perduda (n'i a pas cap de traça dins los manuscrits de la mar Mòrta). La version grèga (Apocalipsi de Moïses) sembla d'èstre una traduccion de l'aramèu. La version latina (Vita Adae) es una traduccion d'una font grèga diferenta d'aquela que subreviu. La version armènia 1 (Peniténcia d'Adam) es una edicion compilada a partir dels tres manuscrits; lo contengut de la Peniténcia d'Adam armènia compren au còp las peniténcias dins los rius (introbable dins la version grèga) e lo recit de la casuda (pas trobat dins la version latina). La version armènia 2 (Libre d'Adam) es una simpla traduccion de la version grèga. La version en eslavon sembla d'èstre una traduccion de l'Apocalipsi de Moïses grèc. La version georgiana (Libre d'Adam e Èva) es enriquida de mantuna insercion per de copistas crestians. La version còpta, fòrça fragmentària, es considerada coma una traduccion del grèc o l'aramèu.

Contengut modificar

La legenda conta la vida d'Adam e Èva, dempuèi lor expulsion del Jardin d'Edèn fins a lor mòrt. Lo mite tornar pren l'istòria biblica de la casuda de l'òme, del punt de vista d'Èva. Satan se revòlta aprèp que Dieu li ordona d'adorar Adam. Puèi, se transformant en «àngel de lutz», Satan coopèra amb la sèrp per enganar Èva; e Adam e Èva son fòrabandits del paradís. Pus tard, aprèp la mòrt d'Adam, l'arcàngel Miquèl pren lo còs d'Adam per l'enterrar dins «lo paradís del tresen cèl» jos la promessa que el e totes sos descendents prendran part a la resurreccion dels mòrts.

Influéncias modificar

Posteriorament, òm tròba doas referéncias a l'Apocalipsi de Moïses dins lo Novèl Testament, pus precisament dins la Segonda Epistòla als Corintians: "Satan desguisa en àngel de lutz" (11:14), e lo "paradís" del "tresen cèl" (12:2-3). La Balma de Tresaurs es un tèxte apocrif redigit en siriac per Efrèm de Siria (306-373). Una partida importanta del contengut ven de l'Apocalipsi de Moïses; lo manuscrit que existís uèi es datat al sègle VI o pus tard.