L'Anonciada, tanben apelada Anonciacion, es l'anóncia que foguèt facha per l'àngel Gabrièl a Maria del seu emprenhament divin.

La Verge de l'Anonciada pintada per Antonello da Messina.

Evangèli segon sant Luc, 1.26-38 modificar

L'àngel Gabrièl foguèt mandat de la part de Dieu dins una borgada de Galilèa que lo seu nom es Nazarèt a una verge promesa a un òme nomenat Josèp, de la parentèla de Dàvid ; e lo nom d'aquèla verge èra Maria. L'àngel, essent dintrat ont èra, li diguèt : « Te saludi Maria, plena de gràcia ! Lo Senhor es amb tu. » Ausissent aquò, foguèt trebolada per aquelas paraulas e soscava dequé podiá èsser aquela salutacion.
Mas l'àngel li diguèt : « Crentés pas rés, Maria, qu'as trobat gràcia davant Dieu. Aicí que concebràs e enfantaràs un filh, e l'apelaràs del nom de Jèsus. Aqueste serà grand e l'apelaràn Filh del fòrça Naut. Lo Senhor li donarà lo tròne de Dàvid, son paire, e el regnarà sus l'ostal de Jacòb eternalament. E son règne non aurà cap de fin. »
Maria diguèt a l'àngel : « Cossí aquò s'endevendrà, essent que non coneissi pas d'òme ? » E l'àngel li respondiguèt disent : « Lo Sant Esperit vendrà sus tu e lo poder del fòrça Naut t'acaptarà de l'ombra seuna. Tanben, lo que naistrà serà sant, e l'apelaràn Filh de Dieu. Agacha qu'Elisabèt, la teuna parenta, èla tanben concebèt un filh dins son vielhum, e n'es al mes sesen ; èla que l'apelavan estèrlha. Es que non i a cap causa que siá impossibla a Dieu. »
Maria diguèt : « Aicí la serventa del Senhor. Me siá fach segon la teuna paraula. » E l'àngel la quitèt.