Angcòr[1] o Angkor es l'anciana capitala khmer a l'entorn de l'actuala Siemp Reap, al nòrd del lac Tonlé Sap e nord oèst de Cambòtja. A Angkor vivián a l'epòca de l'apogèu d'aquel reialme prèp d'un milion d'abitants, mai que dins quina que siá ciutat europèa d'aquel temps. D'aquela ciutat, o ensemble de ciutats, demòra actualament un camp arqueologic espandit amb de centenats de temples de diferentas epòcas e tipes, qu'aprèp lo regim de Pòl Pòt venguèt un dels mai grand centre d'atraccion toristica. Tot aquel ensemble foguèt declarat en 1992 Patrimòni Mondial de l'Umanitat per l'UNESCO.

Lo temple d'Angkor Vat, a Angkor
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO

Lo gentilici es angcorian -a[1].

Istòria modificar

Fondacion modificar

 
Lo temple de Bayon, a Angkor Thom

L'Empèri Khmer succediguèt al reialme de Chenla, que demoravan de reialmes e estats enemics. La capitala d'aquela epòca èra Isanapura, l'actuala Sambor Prei Kuk. En 802 Jayavarman II (802-850) los unifiquèt, se consacrant coma l'unic sobeiran e prenguent l'independéncia de Java, amb que qualques reialmes chenla demoravan sosmeses. Fin finala Jayavarman II demorava fins alara a Java. L'acte de proclamacion coma rei se faguèt al mont Kulen, al nòrd d'Angkor. Abandonèt l'anciana Isanapura e establiguèt la seuna cort a Hariharalaya, dins l'actual luòc de Roluos, a l'èst de Siemp Reap.

Roluos (Hariharalaya) modificar

 
Preah Ko, a Roulos

Indravarman I (877-889) foguèt lo principal constructor dels grans temples de Roluos (Hariharalaya), agrandiguèt lo temple de Preah Ko (879) lo dedicant al fondator de l'empèri, Jayavarman II, benlèu perque aquel èra un monarca intrús. Tanben acabèt d'importantas òbras idraulicas destinadas a remediar als efèctes del manca d'aiga al periòde sèc.

Angkor (Yasodharapura) modificar

L'establiment de Roulos durèt pauc, Yasovarman I (889-910), filh d'Indravarman I, après aver edificat los temples de Lolei, establiguèt sa pròpia capitala pus al nòrd, a l'actual Angkor, que nomenava Yasodharapura. Del meteis biais qu'aviá fait son paire a Roulos, i bastiguèt un estanh (lo Baray Oriental) coma resèrva d'aiga per porgir la nòva ciutat. A costat tanben edifiquèt divèrses edificis.

Koh Ker (Chok Gargyar) modificar

 
Situacion d'Angkor e d'autres luòcs en relacion

En 921 Jayavarman IV (921-941), foguèt coronat rei a Koh Ker, a qualques cent quilomètres al Nord-èst d'Angkor onte establiguèt la capitala, provocant un nòu cambiament de localizacion. Aquela capitala demorèt pendent lo reialme del seu filh, fins a sa mòrt (944) un nòu cambiament faguèt tornar la capitala a Angkor.

Retorn a Angkor modificar

 
Lo leon del Mebon Oriental

Rajendravarman II (944-968) faguèt tornar la cort a Angkhor pròpiament dich e una de sas primièras accions foguèt d'agrandir lo temple de Mebon Oriental, al mièg de l'estanh (lo Baray Oriental) qu'aviá bastit Yasovarman I de per abans. L'un aprèp los autres los monarcas se succediguèron e ensagèron de daissar lor marca bastissent de nòus edificis dedicats a la glòria dels dieus, d'els meteisses e de la monarquia coma institucion.

Suryavarman I (1006-1050) marquèt la fin d'una epòca de turbuléncias politicas, que tornèron mai tard. L'istòria d'Angkor es un rebat de la quita istòria del reialme, dels monarcas que succediguèron, intrigas, usurpators, eca. Mentre que, daissèron la seuna empremta dins las construccions del complèxe monumental.

Angkor Vat modificar

 
Imatges d'un pont d'accés a Angkor Thom

Mai tard, jos Suryavarman II (1113-1149), s'edifiquèt lo monument sens dobte mai important de l'ensems: Angkor Vat, lo temple e mausolèu, punt de referéncia de l'arquitectura khmer per las seunas dimensions e beutat.

Pauc aprèp, en 1177, l'armada del reialme de Tchampa (situat dins l'actual Vietnam) faguèt una incursion e ataquèt Angkor pel lac Tonlé Sap, trapant la ciutat militarament sens proteccion. L'ocupèt e la saquejèt, demorant pendent quatre ans jol seu domèni. Jayavarman VII tornèt capitar a prene lo poder en 1181 e portèt l'empèri a la seuna esplendor maximala.

Angkor Thom modificar

Jos Jayavarman VII bastiguèt Angkor Thom, la nòva ciutat tancada per un barri quadrat de prèp de tres quilomètres de costat amb cinc pòrtas de dintrada e amb lo seu centre monumental emplit de construccions.

Abandon modificar

 
Temple envasit per la vegetacion

Al començament del sègle XIV l'istòria d'Angkor e del quite empèri demorèt fosc, los documents istorics son escasses e pauc concrèts. Se conservèt pas rès de las construccions que foguèron bastidas aprèp lo sègle XIV, qu'èran de fusta. Entre 1351 e 1357 la capitala casèt dins la mans dels tais. Los khmers recuperèron lo poder, mas demorèron flacs. En 1431 Angkor tornèt èsser ocupat pels tais e lo país dependèt alara d'Ayutthaya, la capitala del reialme tailandés. Es benlèu la data que marca la fin d'Angkor. L'importància de las zònas amb de comunicacions melhoras, coma Phnom Penh, faguèt que la capitala mudèt definitivament fòra de la ciutat en 1434. Angkor demorèt amb mai o mens vitalitat fins al sègle XVI.

Descobriment de l'Occident modificar

 
Angkor Vat fotografiat en 1866 per Emile Gsell (1838-1879)

Lo luòc tornèt èsser "descobèrt" pels occidentals a l'origina de la tentiva de cristianizacion pels missionaris franceses. Al començament del sègle XIX i intervenguèron los arqueològs. En 1863 Cambòtja passèt jos protectorat francés e comencèron las escavacions, mai o mens sistematicas del complèxe, que venguèron l'objècte de grand interesses dels Europèus. En 1901 foguèt creada l'École Française d'Extrême-Orient, que se n'ocupèron particularament a exclusivament fins a 1970, que lo daissèron per motius de securitat. Los escavaments contunhèron a partir de 1980 jos la direccion del govèrn de Cambòtja e amb la participacion de diferents païses. Dempuèi 1992 lo complèxe foguèt inscrich sus las listas del Patrimòni de l'Umanitat. A aquela epòca se faguèt d'importantas òbras de localizacion, netejatge e restauracion.

Monuments d'Angkor modificar

 
Mapa d'Angkor e dels principals monuments


Principals monuments d'Angkor e a l'entorn
Element Data Primièr Constructor Dedicacia Situacion
Ak Yum s. VIII ? induista Sud del Baray Occidental
Preah Ko 879 Indravarman I
(877-889)
Chiva Roluos
Bakong 881 Xiva Roluos
Lolei 893 Yasovarman I
(889-910)
Chiva Roluos
Baray Oriental s. IX-X - Angkor
Phnom Krom s. IX-X induista Sud-oèst d'Angkor
Phnom Bakheng 907 ? Xiva Sud d'Angkor Tom
Prasat Bei s. X ? Sud d'Angkor Tom
Prasat Kravan 921 Isanavarman II
(921-928)
Vichnu Sud del Baray Oriental
Baksei Chamkrong 947 Reformat per Rajendravarman II
(944-968)
Chiva Sud d'Angkor Tom
Mebon Oriental 952 Rajendravarman II
(944-968)
Chiva Baray Oriental
Pre Rup 961 Xiva Sud del Baray Oriental
Banteay Srei 967 Naut dignatari de Rajendravarman II
(944-968)
Chiva Nòrd d'Angkor
Ta Keo 1000 ? Jayavarman V
(968-1001)
Chiva Ponent del Baray Oriental
Baray Occidental s. XI Suryavarman I
(1006-1050)
- Angkor
Mebon Occidental s. XI induista Baray Occidental
Thommanon s. XII Suryavarman II
(1113-1149)
induista Levant d'Angkor Thom
Angkor Vat s. XII Vichnu Angkor
Banteay Samre s. XII Vichnu Levant de Baray Oriental
Chau Say Tevoda 1150 induista Levant d'Angkor Thom
Srah Srang s. X-XII Acabat per Jayavarman VII
(1160-1219)
- Sud del Baray Oriental
Angkor Thom s. XII-XIII, amb
construccions anterioras
Jayavarman VII
(1160-1219)
- Angkor
Phimeanakas s. XI Suryavarman I
(1006-1050)
Chiva Palais Reial d'Angkor Tom
Baphuon 1060 ? Udayadityavarman II
(1050-1066)
Chiva Angkor Tom
Palais Reial s. XI-XIII diverses - Angkor Tom
Terrassa dels Elefants s. XII Jayavarman VII
(1160-1219)
- Angkor Tom
Bayon 1200-? bodista Angkor Tom
Prasat Chrung s. XII-XIII bodista Angkor Tom
Prasat Suor Prat s. XIII Indravarman II
(1219-1243)
- Angkor Tom
Terrassa del Rei Leprós s. XIII Jayavarman VIII
(1243-1295)
- Angkor Tom
Preah Palilay s. XIII-XIV ? bodista Angkor Tom
Ta Prohm 1186 Jayavarman VII
(1160-1219)
budista Sud del Baray Oriental
Ta Prohm Kel 1186 bodista Ponent d'Angkor Vat
Preah Khan 1191 bodista/induista Nòrd d'Angkor Tom
Ta Som s. XII budista Nòrd del Baray Oriental
Ta Nei s. XII bodista Ponent del Baray Oriental
Banteay Kdei s. XII-XIII bodista Sud del Baray Oriental
Neak Pean s. XII-XIII bodista Nòrd del Baray Oriental

Bibliografia modificar

13° 26′ 26,57″ N, 103° 51′ 30,84″ E

  1. 1,0 et 1,1 http://toscanoreinat.chez-alice.fr/DICO_AK.pdf