L'altruisme es l'attencion portada als autres que mena a se preocupar del ben d'autrú, s'opausa a l'egoïsme. L'altruisme cerca pas lo benefici personal e se basa sus l'empatia: la vision de las necessitats d'autrú, suggerís un sentiment positiu que mena a temptar de los satisfar. Lo tèrme, apareguèt dins las òbras d'Auguste Comte e foguèt utilizat per las principalas lengas modèrnas. L'altruisme existís pas per totòm, de fach poirá èsser un versant de l'egoïsme: la persona fa lo ben per ganhar l'estima dels autres, la salvacion o melhorar la consciença de se en trabalhant en acòrdi amb son etica. Quita pòt èsser degut a una estrategia de calcul, en pensent que l'autre agirá en recipròca o que va melhorar la societat ont viu.

L'altruisme en filosofia modificar

Divèrsas escòlas pausan lo comportaments altruistas coma doctrina etica, es conegut atal coma la règla d'aur de la conducha e atal aparéis als primièrs pensadors grècs e orientals.

L'utilitarisme, per exemple, se basant sus aquel concèpte, quand una persona fa lo ben totjorn maximiza los beneficis cap als autres (predent pas en consideracion se damatja o pas sa pròpia persona).

Dempuèi Platon, se considèra que los politics e governants devon èsser altruistas, perque racionalament cecan lo benestar dels ciutadans que dependon d'eles. Al contrari i a la tirania, que deslegitima lo poder obtengut.

Ayn Rand, de son costat, considèra l'altruisme immoral, perque pòt menar al sacrifici de sa pròpia vida, renonciant a çò que se capitèt de melhor per un ben inferior.[1] Tanben afirma que cercar son pròpi benefici es pas marrit, a condicion que se perjudique pas als autres e nimai se reinvindica de l'egoïsme etic. Nietzsche argumentava sus la mateissa linha, afirmissent que sonque los flacs an besonh de se refugiar dins l'altruisme per limitar las accions dels poderosos, per que pòscan exerçar lor drech a la vida.

L'altruisme biologic modificar

En principi l'altruisme sembla contradire las leis naturalas, perque se pòt anar per qualques individús fin a metre en perilh sa vida pels autres e aquò va en contre de l'instint de conservacion basic de la seleccion naturala. Pasmens, se demostrèt que l'altruisme a un caractèr instintiu, per perpetuar sa pròpia espècia e atal transmetre los gèns, coma sosten Richard Dawkins [2] (de biais que los ligams son mai fòrts entre los animals d'un meteis grop o emparentats).

Pels èssers umans aquel instint aparéis vèrs 18 meses, coma pels chimpanzés

L'altruisme dins la religion modificar

L'altruisme es a la basa de fòrça principis religioses, inclusent las vias del bodisme cap a l'illuminacion o la soma de las leis eticas de las religions del libre. De fach, sa formulacion positiva e negativa («fa pas als autres çò que volriás pas que te fagan») foguèt declarada la basa comuna pel dialòg entre la religions al Parlament Mondial de las Religions en 1993 [3]

Pel bodisme l'altruisme se materializa dins las quatre vertuts essencialas:[4]

  • l'equanimitat, renonciant a l'òdi o l'enveja e lo desir de possession que liga la persona al monde terrèstre
  • amor, que mena a agir en cercant lo benefici d'autrú
  • la compassion, que vòl desliurar los autres de la dolor
  • la felicitat que ven quand aqueles a l'entourn son astrucs

Pel cristianisme, l'altruisme es la basa de la morala, perque sostend los presèptes de Jèsus que diguèt abans de morir: «amatz-vos uns al autres coma ièu vos amèri» (Jn 15:9-17). Aquel commendament deuriá se substituir a las vièlhas leis judaïcas, inspiradas en la Lei del Talion e incita a amar fins als enemics. Aquel concèpte aparéis pas dins los escriches catequetics jos aquel mot modèrne, mas se pòt trobar jos de tèrmes coma caritat o propdan.

Divèrses adits islamics lausan l'altruisme. I auriá tres gras d'altruisme: donar als autres çò que necessitam pas coma la caritat, considerar lo propdan al meteis nivèl que se o de lo metre en dessús e se sacrificar pels autres en despièch del tot prejudici.

L'altruisme dins la societat modificar

Las entitats sens tòca lucratiu, coma las ONG, se nomenavan abans altruistas perque perseguisson de fins socialas e pas sols economicas, coma l'empresa tradicionala. A la fin del sègle XX naissèron de concèptes coma la responsabilitat sociala entreprenariala o la banca etica, ont las empresas per fidelizar los clients e melhorar son imatge de marca entreprenon d'accions altruistas, coma per exemple participar a de projèctes al Terç Monde. Los beneficis eissits dels investiments sont balençats per la publicitat positiva generada.

L'altruisme es una de las basas que sosten la Declaracion Universala dels Dreches Umans, perque considèra los autres coma egals e en consequéncia amb los meteisses dreches, que se devon èsser atrejat, pasmens que personalament an pas besonh.

Referéncias modificar

  1. (en) Rand, Ayn (1964) The Virtue of Selfishness. Signet Book.
  2. (ca)Dawkins (1976/2000) El gen egoísta, Salvat Editores, S.A., 2ª edició, Barcelona
  3. (en) Hans Küng, Towards a Global Ethic
  4. (fr) Patrul Rimpoché, Le chemin de la Grande Perfection, Editions Padmakara

Vejatz tanben modificar