Cagòt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Cornelhac3 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 6 :
Qu'ei ua de las enigmas màgers de l'istòria bearnesa e gascona (e tanben [[Navarra|navarresa]] e [[Espanha|espanhòla]]). Que s'i a perpausat l'etimologia ''can gòt'' vienent d'un mesprètz antic ipotetic e infondat peu pòble [[gòts|gòt]] (au contra, lo gran istorian bearnés deu [[sègle XVII]], [[Pèir de Marca]], que perpausè l'etimologia "caça Gòts" com se hossin estats acaçats peus Gòts) ; d'autas ipotèsis com ua ascendéncia [[sarrasin]]a, [[catar]]a o [[ladra]]s (puish que l'exclusion qui pativan e sembla viéner d'ua met de contagion) que hon perpausadas, mes cadua qu'ei denegada per las honts istoricas.
 
L'ipotèsi la mei sostienguda uei lo dia qu'ei la de la lèpra, en tot saber que las malaudias de la pèth, per aqueths temps, n'èran pas hòrt coneishudas (que n'i a mei d'ua detzena). Que i a tanben la proximitat deus « arabes[[arab]]s » de l'auta part deus Pirenèus, vienguts de país on la lèpra i èra endemica. Las leproserias que's trobavan au pè deus pòrts, com a Auloron. De mei, los cagòts que's mentavan ''gesitans'' per la Shalòssa, que cau arreligar lo mot dab un personatge de la Bíblia, Gehasí, qui estó condemnat per lo son mèste Elisèu d'aver tota la soa descendéncia leprosa per aver pecat (2 Reis, V). Enfin, n'ei pas un mistèri que i a, uei lo dia dens lo monde, leprós estremats en endrets a despart, dab la lor descendéncia (Tichilesti, Romania).
 
En [[bearnés]] la paraula cagòt qu'ei demorada com un epitèt abaishant e mespresant.