Art romanic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 15 :
{{detalh|arquitectura romanica}}
[[imatge:Conques - Abbatiale Sainte-Foy 23.jpg|thumb|right|[[Abadiá de Santa Fe de Concas]] [[Roergue]](vèrs 1050)]]
[[Imatge:Speyer Dom BW 3.JPG|thumb|Catedrala de Spire ([[Renània-Palatinat]]) (vèrs 1060) – [[VòltaVòuta tunèl]] –]]
S'agís d'un art subretot religiós que las construccions segisson de dessenhes centrats o -es la moritat- de dessenhes diches de basilicas.
Se trapan dins aqueles darrièrs los elements seguents :
* a la dintrada, lo [[Timpan (arquitectura)|timpan]]; fòrça simple suls primièrs edificis romanics, aquel element venguèt totjorn mai descorat a l'encop per magnificar l'ostal de Dieu e participar à l'instruccion religiosa en prepausant de scènas de libres liturgics; que de tèmas representats, i a per exemple aquel del [[Tetramòrf]] (lo quatres animals l'[[Apocalipsi]], simbols dels quatre [[Evangelista]]s), aquel del [[jutjament darrièr]], ...
* la [[nau]] de una o mai [[travada]]s, amb [[vòltavòuta]] dicha [[plen cindra]] ([[vòltavòuta tunèl]] o amb arcs doblats), en [[brèç brisat]], en [[vòltavòuta d'arestas]], en [[fila de copòlas]].
* un [[crosièr]] en general simple o amb de [[capèlas escalonadas]]; se pòt pasmens trobar de glèisas sens crosièr per las construccions mai umilas o amb dos crosièrs, en particular en Alemanha ont se desvolopèt l'[[arquitectura ottoniana]].
* un [[Còr (arquitectura)|còr]]
Linha 41 :
=== Pintura romana ===
[[Imatge:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|Fresca [[Catalonha|catalana]], uèi al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].]]
De largas superfícias de parets e de vòltasvòutas del periòde romanic son aisidament disponibles per la decoracion murala. Malurosament, fòrça d'aquelas pinturas foguèron destruidas per de restauracions, o perque las parets tornèron èsser engeissadas o pintadas..
 
La pintura d'una glèisa seguis un esquèma classic, derivat d'exemples precedents de [[mosaïca]]s. Lo punt focal es dins la vòltavòuta de nau, amb un [[Crist en Majestat]] o un Crist redemptor sus son tròn e une [[mandòrla]] encadrada per quatre elements alats, simbòls dels Quatre Evangelistas, en comparason dirècte amb los exemples de las coberturas ornadas o las enluminaduras dels evangeliaris de l'epòca. Se la [[Verge Maria]] es la dedicacion de la glèisa, pòt remplaçar Crist. Su las parets de l'absida, en dejós, son representats los sants e apòstols. Sus las arcas del sanctuari èran de figuras dels apòstols, profètas, o los 24 aujòls gaujoses de l'Apocalipsi, regardant lo Crist, o son simbòl jos forma d'anhèl, a la cima de l'arca. La paret nòrd de la nau pòt presentar des scènas narrativas de l'Ancian Testament, e la paret sud lo Novèl Testament. Sul mur oèst arrièr i a lo [[Jutjament darrièr]], amb un Crist sus un tròn que jutja a la cima <ref>{{en}}James Hall, ''A History of Ideas and Images in Italian Art'', p154, 1983, John Murray, London, ISBN 0-7195-3971-4</ref>.
 
Las [[Fresca]]s son aisidas de realizar, mas cal trabalhar lèu perque sus un enduit fresc. Aquela tecnica pauc costosa explica que de modèstas glèisas avián de decoracions pintadas. Las colors son vivas.