Art romanic : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
|||
Linha 15 :
{{detalh|arquitectura romanica}}
[[imatge:Conques - Abbatiale Sainte-Foy 23.jpg|thumb|right|[[Abadiá de Santa Fe de Concas]] [[Roergue]](vèrs 1050)]]
[[Imatge:Speyer Dom BW 3.JPG|thumb|Catedrala de Spire ([[Renània-Palatinat]]) (vèrs 1060) – [[
S'agís d'un art subretot religiós que las construccions segisson de dessenhes centrats o -es la moritat- de dessenhes diches de basilicas.
Se trapan dins aqueles darrièrs los elements seguents :
* a la dintrada, lo [[Timpan (arquitectura)|timpan]]; fòrça simple suls primièrs edificis romanics, aquel element venguèt totjorn mai descorat a l'encop per magnificar l'ostal de Dieu e participar à l'instruccion religiosa en prepausant de scènas de libres liturgics; que de tèmas representats, i a per exemple aquel del [[Tetramòrf]] (lo quatres animals l'[[Apocalipsi]], simbols dels quatre [[Evangelista]]s), aquel del [[jutjament darrièr]], ...
* la [[nau]] de una o mai [[travada]]s, amb [[
* un [[crosièr]] en general simple o amb de [[capèlas escalonadas]]; se pòt pasmens trobar de glèisas sens crosièr per las construccions mai umilas o amb dos crosièrs, en particular en Alemanha ont se desvolopèt l'[[arquitectura ottoniana]].
* un [[Còr (arquitectura)|còr]]
Linha 41 :
=== Pintura romana ===
[[Imatge:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|Fresca [[Catalonha|catalana]], uèi al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].]]
De largas superfícias de parets e de
La pintura d'una glèisa seguis un esquèma classic, derivat d'exemples precedents de [[mosaïca]]s. Lo punt focal es dins la
Las [[Fresca]]s son aisidas de realizar, mas cal trabalhar lèu perque sus un enduit fresc. Aquela tecnica pauc costosa explica que de modèstas glèisas avián de decoracions pintadas. Las colors son vivas.
|