Còr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 8 :
| tèxt original = És l'element central del [[Mediastí (tòrax)|mediastí]] (regió anatòmica compresa entre ambdós [[Pulmó|pulmons]]) i està connectat a conductes anomenats [[Vena|venes]] (per on arriba la sang al cor) i [[Artèria|artèries]] (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onda de sang a travers de les artèries.
 
El cor d'un [[vertebrat]] es compon de [[múscul cardíac]], un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest [[òrgan (anatomia)|òrgan]]. El cor humà mitjà, bategant a 72 polsacions per minut, batrà aproximadament 2.500,5 milionsmiliards de vegadescòps al llarg de la vida (unsaperaquí 66 anysans). Pesa una mitjana de 250-300&nbsp;g en les femelles i 300-350&nbsp;g en els mascles.<ref>Kumar, Abbas, Fausto: ''Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease'', 7a edició. p. 556</ref>
 
L'interior està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separades per un envà, a més consta de dues cambres, una superior o aurícula i una inferior o ventricle. Aquestes dues cambres es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars, que són la vàlvula tricúspide situada entre l’aurícula i el ventricle esquerres i la vàlvula mitral entre l’aurícula i el ventricle drets. A les aurícules arriben les venes caves i les pulmonars. D'altra banda, la sortida de [[sang]] dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides o semilunars, cap a les artèries aorta i pulmonar.
Linha 81 :
| tèxt original = La forma del cor sembla un [[con]] arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En els humans, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'[[estèrnum]], però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada "[[dextrocàrdia]]"), generalment en els que pateixen ''[[situs inversus]]'' (los organs estan distribuïts en un imatge de mirall de la seva distribució normal). Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el [[cor esquerre]] (ventricle esquerre) és més fort (bombeja sang a totes les parts del cos). El [[pulmó]] esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de l'[[hemitòrax]] esquerre. El cor és alimentat per la [[circulació coronària]] i està embolcallat per un sac conegut com a [[pericardi]], i està envoltat pels [[pulmons]]. El pericardi consisteix en dues parts: el pericardi fibrós, fet de [[teixit connectiu dens|teixit connectiu fibrós dens]]; i una estructura bimembranària (pericardi parietal i visceral) que conté un fluid [[serós]] per reduir la fricció durant les contraccions del cor. El cor se situa al [[mediastí]], la subdivisió central de la cavitat toràcica. El mediastí també conté altres estructures, com l'[[esòfag]] i la [[tràquea]], i és flanquejat per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons.<ref>{{cite book | last = Maton | first = Anthea | authorlink = | coauthors = Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright | title = Human Biology and Health | publisher = Prentice Hall | date = 1993 | location = Englewood Cliffs (Nova Jersey) | pages = | url = | doi = | id = | isbn = 0-13-981176-1 | oclc = 32308337}}</ref>
 
Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal, amb una mitjana d'entre 300 i 350&nbsp;gramsgramas. La [[hipertròfia]] de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament 500&nbsp;gramsgramas, l'anomenat "pes cardíac crític", aumenta el risc d'una maca de subministrament d'[[oxigen]] al cor engrandit, car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura.
 
L'àpex és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un [[estetoscopi]] directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs. Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular. | traduccion = }}
Linha 174 :
 
{{Traduire | còde de lenga = ca
| tèxt original = El [[cirurgià]] [[Christiaan Barnard]] (Beaufort West, 1922 – Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Norman Shumway havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l’experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d’un equip de 20 metges de l’Hospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d’una jove de 25 anysans mortamòrta en accident de cotxeveitura a Louis Wahskanski, de 53 anys. Tot i arrossegar una malaltia cardíaca incurable i ser diabètic el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies.
 
L’entusiasme del primer moment, però, es va esvair pocs anys després en veure que els resultats de la supervivència a mig termini eren escassos. L’activitat de trasplantament es deturà pràcticament. Només quatre institucions, [[París]], [[Virgínia]], [[Stanford]] i [[Ciutat del Cap]] mantenen l’interès pel trasplantament cardíac i porten a terme regularment intervencions clíniques alhora que una activitat paral·lela de recerca sobre els mecanismes, detecció i tractament del rebuig. La introducció de la [[ciclosporina]] a la dècada de 1980 inicia una segona fase del trasplantament cardíac. Els bons resultats s’acompanyen d’una ràpida expansió d’unitats de trasplantament i d’un rellançament de les intervencions, les quals passen a ser un procediment convencional de cirurgia cardíaca cap el 1983.<ref>[http://www.fctransplant.org/boletin_fct/fctboletines/traspcor.htm El trasplantament de cor celebrarà enguany el seu trentè aniversari - Fundació Catalana del Transplantament]</ref>
Linha 180 :
A [[Catalunya]] (pioners a l'Estat), la primera intervenció amb èxit es va portar a terme a l’[[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau]] de [[Barcelona]] el 4 de maig de 1984 a càrrec del doctor Josep Maria Caralps i el seu equip de cirurgians.<ref>[http://www.fctransplant.org/boletin_fct/fctboletines/primer.htm El primer trasplantament de cor a Espanya- Fundació Catalana del Transplantament]</ref>
 
En els últims 40 anys, s’han beneficiat d’un trasplantament de cor vora 5.5005500 persones a l'Estat espanyol segons el seu [[Ministeri de Sanitat i Consum d'Espanya|Ministeri de Sanitat i Consum]]. En aquest mateix indret, la supervivència a l’any de la intervenció és d’un 85%; als cinc anys, d’un 72%; i a als deus anys, d’un 60%.<ref name="notiUB">[http://bloccampusbellvitge.ub.edu/2007/12/10/40-anys-del-primer-trasplantament-de-cor/ 40 anys del primer trasplantament de cor - bloc del campus Bellvitge, Universitat de Barcelona]. 10 desembre 2007 </ref>
 
Segons les xifres de la Organitzación Nacional de Trasplantes, en el món ja s’han realitzat quasi bé {{formatnum:100000}} trasplantaments cardíacs.<ref name="notiUB"/>