Loís Alibèrt : Diferéncia entre lei versions
m
pas cap de resumit de modificacion
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 2 :
[[Imatge:Alibèrt.PNG|170px|thumb|right]]
'''Loís Alibèrt''' ([[Bram]], [[12 d'octobre]] de [[1884]]- [[Montpelhièr]], [[16 d'abril]] de [[1959]]
== Biografia ==
Loís Alibèrt nasquèt en [[1884]] a [[Bram]], en [[Lauragués]], dins una familha de païsans ont l'[[occitan]] i èra la lenga d'emplec abitual. Tre sa joventut s'opausava ja a las ideologias radical-socialistas qu'imperavan dins son país. Partiguèt far d'estudis de farmacia a [[Montreal d'Aude]]. Estudièt puèi a l'[[universitat de Tolosa]] ont s'interessèt per la lenga e l'istòria [[Occitània|occitanas]]. Obtenguèt aital los diplòmas d'estudis superiors meridionals e d'estudis superiors d'istòria.
Al mes de desembre de [[1912]], se maridèt amb Maria Lator. Aguèron pas qu'un filh, Enric, que moriguèt a la guèrra en 1943, mobilizat en [[Alemanha]] quand faguèt sos 31 ans. S'installèt coma farmacian a [[Montreal d'Aude]] e i demorèt de [[1912]] a [[1942]].
Sòci del [[Felibritge]] (Escòla mondina, puèi l'Escòla occitana), foguèt cap redactor de ''La Tèrro d'Oc''. Comencèt de s'interessar a la normalizacion linguistica de l'occitan après la [[Primièra Guèrra Mondiala]]. Dins ''Le lengodoucian literari'',
== La bastison de la nòrma alibertina ==
Es cap a la fin de las annadas 1920, que jos l'influéncia de [[Prospèr Estieu]], [[Antonin Perbòsc]] e sustot de [[Pompeu Fabra]], perfecciona l'escrich e l'oral per desvolopar la '''[[nòrma classica]]''', inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna. Es demest los fondators de la [[Societat d'Estudis Occitans]], en 1930, que ne ven gaireben lo solet animator. Sa '''''[[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians|Gramatica occitana segón los parlars lengadocians]]''''' poguèt pasmens paréisser qu'a [[Barcelona]], mercé a l'ajuda dels catalans, en [[1935]]-[[1937]].
Durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]], Alibèrt se mostrèt partisan del [[regim de Pétain]] e de la collaboracion. Amb la femna, foguèt jutjat e condemnat a la
Moriguèt a [[Montpelhièr]] lo [[16 d'abril]] de [[1959]] e foguèt enterrat a Bram.
== Lo legat postum ==
A partir de sos manuscrits inedits, Robèrt Lafont e Raimond Chatbèrt<ref name=brun/> publiquèron un diccionari postum e inacabat, lo ''[[Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens]]'' ([[1966]]), qu'es d'una qualitat tecnica pro bassa e fòrça mens bona que la de la gramatica de [[1935]].▼
▲A partir de sos manuscrits inedits, Robèrt Lafont e Raimond Chatbèrt<ref name=brun/> publiquèron un diccionari postum e inacabat, lo ''[[Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens]]'' ([[1966]]), qu'es considerat de còps que i a d'una qualitat tecnica pro bassa e
==Sas òbras==
|