Galhac (vin) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 40 :
Galhac, sus la riba drecha de [[Tarn (riu)|Tarn]], apartenguèt als domenis del [[comte de Tolosa]]. La riba esquèrra aparteniá als [[Trencavel|Trencavels]], vescomtes d'[[Albi]]. Lo vinhal d'Albi aparteniá a l'evesque.
 
Aquela tèrra [[lengadòc|lengadociana]] foguèt dominada par una cavalariá rafinada qu'aimava la gastronomia e lo bon vin. Lo vin de Galhac se trapava sus las melhoras taulas. Al sègle XIII, [[Raimon VII de Tolosa|Raimon VII]], [[comte de Tolosa]], edictèt un dels primièrs decrets <ref>[http://www.hachette-vins.com/le-guide-hachette-des-vins/regions-viticoles/sud-ouest/le-piemont-du-massif-central/gaillac-3-292-104-211.html/ L'appellation gaillac] sur le site ''hachette-vins.com'', consulté le 11 février 2010.</ref>, aquò mostrèt la volontat de produire un vin de qualitat. L'apond dins las vinhas foguèt enebida, levat aquel venent de las colombas. Aquel fems nomenat « colombina » es a l'origina del grand nombre de colombièrs dins la region<ref> id "a" p.&nbsp;47</ref>. {{Cita|Aqueles fems son los melhors per la qualitat e la quantitat del vin, gaireben totes los autres fasián qu'empejorar son gost subretot los pudents e los poirits. Al ponch que vos abstendriatz. Tala consideracion tan plan trabalhèt pel Galhac que per decret public, lo fems dins la vinha i es enebit, essent pas permés, e mai pels particulars, d'apondre la soa vinha de paur de ravalar la reputacion de lor vin blanc}} [[Olivier de Serres]] en 1600<ref> "a" p.&nbsp;40</ref>
 
A partir de [[1209]], la [[Crosada dels Albigeses]] marquèt un tèrme brutal a aquel biais de viure. Se Albi foguèt estalviada en fasent omenatge a [[Simon IV de Montfòrt]], lo vinhal de Galhac foguèt ravajat aprèp la cavalgada dels crosats de [[1212]] d'[[Albigés]] cap a [[Carcin]] e [[Agenés]]<ref>{{fr}} Zoé Oldenbourg, Le bûcher de Montségur - 16 mars 1244, Paris, ed: Galimard, col: Les journées qui ont fait la France, 1959 ISBN 2-07-032507-9}}.</ref>. En efèit, l'[[òst]], practicant la [[politica de la tèrra brutlada]], arranquèt las vinhas e vergièrs, trepegèt o encendièt los blats e destruiguèt los vilatges.