Sufragi universal : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 6 :
Malgrat que siá considerat coma una basa de la democracia e una causa essenciala de tot sistèma politic modèrne, lo sufragi universal foguèt pas aplicat dins qualques politicas, per qualques gropes de pression o regims politics.
 
Fòrça sistèmas, autoproclamats "universals" excluson constitucionalament e legalament d'electors potencials. Atal, los ciutadans condemnats e [[Invaliditat#Incapacitat mentala|malauts mentals]] son exclusitsexcluses de la populacion qu'a lo drech de vòte, mas aquò se pòt pas considerar coma sufragi censatari.
 
Dins lo passat, fòrça societats negavan lo [[drech de vòte]] sus la basa de las diferéncias de raça o etnia. Per exemple, pendent l'[[apartheid]] en [[Africa del Sud]], s'enebissiá lo drech de vote a las raças qu'èran pas blancas. Atal abans lo periòde dels drets civils als [[Estats Units d'America]] quitament se los [[afroamericans]] tecnicament avián lo drech de vòte se negava lor exercici per intimidacions o d'autres mejans. Lo [[Ku Klux Klan]], format aprèp la [[Guèrra Civila Americana|Guèrra Civila dels Estats Units]], foguèt una de las organizacions que promoguèt aquela mission.
 
I aguèt de periòdes ont los militars foguèron exclusitsexcluses del drech de vòte. Aquela privacion del drech de vòte impausada dins qualques païses (per exemple, en [[França]] pendent la III{{a}} Republica) a de motius complèxes. D'un costat, foguèt per empachar la pression dels oficials suls soldats, que poirián perturbar lo vòte (çò que seriá pogut arribar pendent lo Consolat o lo II{{nd}} Empèri en França e subretot dins qualques republicas sud-americanas actualas). D'un autre costat, èra d'evitar la intrusion de la politica en l'armada, perque poiriá endamatjar la disciplina militara.
 
== Sufragi universal dirècte e indirècte ==