Carles de Tortolon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Capsot (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[Fichièr:Tortolon.jpg|thumb|Carles de Tortolon]]
Lo baron '''Carles de Tortolon''' (en francés '''Charles de Tourtoulon'''; [[Montpelhièr]], [[12 d'octobre]] de [[1836]]- [[Ais de Provença]], [[12 d'agost]] de [[1913]]) foguèt un avocat, erudit e politician [[Occitanisme|occitanista]]. Proveniá d'una familha nòbla d'[[Orlhac]]. Venguèt celèbre dins los mitans de la lingüistica per sa determinacion a afirmar l'existéncia e los limits de la lenga occitana, çò que generèt un afrontament aspre amb lo lingüista parisenc [[Gaston ParísParis]].
 
== Biografia ==
Se maridèt lo 25 de novembre de 1863 a Montpelhièr amb Blanche Thérèse Jeanne d'Audé de Tardieu de La Barta.<ref>[http://gw0.geneanet.org/index.php3?b=bourelly&lang=fr;p=charles+jean+marie;n=de+tourtoulon GeneaNet, sit genealogic]</ref> S'interessèt fòrça a [[Jacme I]] e a aquesta epòca d'expansion de la confederacion catalanoaragonesa.
En [[1869]] fondèt amb Anatole Boucherie, Pau Glèisa, [[Aquiles Montèl]] e lo catalan [[Francesc Camboliu]] la ''Société pour l'Etude des Langues Romanes'', que tre [[1870]] publiquèt la revista filologica e literària, la [[Revue des Langues Romanes]]. Aquesta comptava un autre collaborador fòrça actiu [[Alfons Ròcaferrièr]] que vendriá un dels pilars de la Societat. En [[1873]] Tortolon amb son collèga e amic [[Octavian Bringuièr]] partiguèron estudiar los limits lingüistics del territòri occitan.
 
Aital, en [[1877]] foguèt convidat pels [[felibre]]s a l'Assemblada Generala de la Mantenença de Montpelhièr ont i prepausèt que se reunifiquèsse Occitània jol [[Felibritge]] e l'occitan sus la basa del dialècte [[lengadocian]], pasmens sos arguments se vegèron rebutats per una oposicion fòrta dels provençals. Mai tard donèt supòrt a çò que se nomena ''Felibre Latin''.