Aranés (parlar) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: be-x-old:Аранская мова
Linha 46 :
'''Bèri trets particulars d'er aranés.'''
 
* Era aspiracion dera H non se hè cap mèscapmès en Aran (totun, se pòt encara sénter un shinhalon a [[Canejan]] e [[Bausen]]).
* Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun tamb es parlars de [[Luishon]] e de bères vaths de [[Bigòrra]] (Azun, Ador eca) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau.
* Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: ''deuant'', ''viuer'' sauv [[Pujòlo]]. Aqueth biaish de prononciar ei frequent en gascon, mès la grafia la notanòte tostemp v en gascon der estat francés.
* Passatge en posicion finau deth diftong -ÈI a -È: ''tornarè deman''. Qu'èi un tret frequent en grup sud-orientau deth gascon (Comenge, CoseranCoserans) e en d'auti parlars gascons tanben.
* Passatge en posicion finau deth diftong - ÒU a -Ò (tret compartit damb bèris parlars gascons, mès que mès de Bigòrra e deu grop sud-orientau).
* Article plurau definit epicèn (qu'a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): ''es'' .
* Plurau en -es des noms en -a: ''es pèires'', coma en luishonés.
* Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjectiusadjetius: ''aguesti, toti.'' Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga.
* AVER qu'ei eth solet auxiliar: ''a estat''.