Cultura de Hallstatt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccion menora
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 9 :
 
 
Coma tribús cèltas establidas dins la Peninsula, coneissèm lei Berons e Pelendons (establits vèrs 700 avC), lei Sefes, Lugons e Vetons (arribats vèrs 600 avC), e lei Bèlgas o Gaus (arribats vèrs 500 avC). Non es possible d'assegurar se leis indigènas acceptèron volontariament la cultura deis indoeuropèus o s'aquela lor foguèt impausada, mai la superioritat militara d'aquelei e l'ostilitat ancessorala vèrs l'exteriors fan pus plausibla l'idèa d'una imposicion per la fòrça. Es predominanta dins tota la zona de la Vau d'[[Èbre]] la ceramica excisa (de ''ex'', {{cita|defòra}}, e ''cision'', {{cita|talhar}}), e mai a l'èst predominan lei vas biconics de còu cilindric amb decoracion acanalada. La ceramica dau periòde hallstattic es mai rica que dins lo periòde precedent. Au delà d'èsser de cavaliers adrechs, e de practicar sovent la monta coma diversion, lei cèltas dançavan sovent, e se dedicavan a la caça e d'autreis ocupacions pròprias de l'epòca. La darriera ondada dei pòbles cèltas de la cultura de Hallstatt se transferiguèt vèrs lo Centre de la Peninsula, en Galícia, Leon e Astúrias, e se caracterizèt per l'aparicion d'antenas dins lei pomèus deis espasas, leis espasas cortas e lei ponhaus amben forma de fèrre de cavau.
 
{{Commonscat|Hallstatt culture}}