Espeluga de Gorham : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 2 :
L'[[espeluga]] [[Preïstòria|preïstorica]] de '''Gorham''' que deu lo son nom au capitani A. Gorham, oficièr britanic qui la descrobí en [[1907]]. Se dubreish au bòrd de la [[mar]] a [[Gibartar]], au sud de la [[Peninsula Iberica]], dens la cara èst de l'[[Arròc de Gibartar|Arròc]].
 
Qu'ei considerada com la darrèra abitacion coneishuda deus [[Òmi de Neandertal|neandertalians]]. Las [[recèrca]]s recentas que pareishen mostrar ua darrèra ocupacion neandertaliana enter 28 000-24 000 ans abans lo present; aquó vòu díser, l'òmi de Neandertal qu'auré donc longament coabitat dab l'òmi anatomicament modèrne, present dens la region despuish 32 000 ans. Las espelugas de [[Gibartar]] que contunhèn d'estar emplegadas peus òmis modèrnes arron de l'extincion finau deus neandertalians. Los depòstes de l'Espeluga de Gorham qu'an guardat ustensilhas de pèira, larèrs ancians e òsses[[òs]]ses d'animaus datats enter 40 000 ans e 5 000 ans abans lo present. Que compta raras [[Art rupèstre|pintruras rupèstras]] deu [[Paleolitic]] superior.
 
Despuish la soa descobèrta, l'Espeluga de Gorham qu'ei estada un site d'interès arqueologic considerable. Los [[Arqueologia|arqueològs]] qui l'an hodilhat que i an descobèrt quate nivèus estratigrafics. Lo purmèr nivèu que mòstra l'evidéncia d'un usatge fenician enter los sègles VIII-III abans lo Crist. Çai jos que i a evidéncia d'ua brèva utilizacion [[neolitic]]a. Lo nivèu III qu'a balhat ustensilhas d'origina [[magdalenian]]a e [[solutrean]]a. Lo nivèu IV qu'a dat cent tres objèctes, inclusent puntas de lança, [[cotèth]]s e instruments de gratatge, identificats com [[mosterian]]s, e que mòstra un usatge de contunh durant millenis.