Frederic Mistral : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 41 :
 
A la mort de son paire, s'installèt amb sa maire a Malhana.
 
[[Fichièr:Raymond Poincaré & Frédéric Mistral 1913.jpg|thumb|150px|Visita del President Poincaré al felibre de Malhana]]
Creèt lo [[Felibritge]] (en grafia mistralenca: ''Felibrige'') en 1854 a [[Fòntsegunha]] amb d'autrei poètas occitans: [[Teodòr Aubanèu]], Josèp Romanilha, [[Ansèume Matieu]], [[Pau Giera]], [[Anfós Tavan]] e [[Joan Brunet]]. L'espelida de ''Mirèlha <Mirèio>'' en 1859 consacrèt Mistral coma un dei poètas màgers de la renaissença de la lenga d'òc, amb un ressòn que passèt lei frontieras dau país e se ganhèt ansin leis elògis dau poèta francés [[Lamartine]].
[[Fichièr:Raymond Poincaré & Frédéric Mistral 1913.jpg|left|thumb|150px|Visita del President Poincaré al felibre de Malhana]]
Dins la capitala francesa lo recebèron amb estrambòrd e venguèt un dei personatges pus presats dei cercles literaris. Lo sieu cap d'òbra venguèt una opèra, mesa en musica per Gounod e la primiera representacion se faguèt a [[París]] en 1864. Tornèt puei en Occitània per i escriure ''Calendau'' que se publiquèt a [[Avinhon]] dos ans puei. Aquela òbra suscitèt de controvèrsias que quauquei critics acusèron Mistral de crear de discòrdias entre ''lo nòrd e lo sud de França''.
 
Aculhiguèt lo poèta catalan exiliat [[Víctor Balaguer]] que pus tard lo deviá mercejar d'aquel acuelh en li fasent present d'una copa d'argent, origina de l'imne provençau ''[[Copa Santa]]'', escrich per lo quite Mistral.