Organizacion Internacionala del Trabalh : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m tipografia
Linha 1 :
[[Imatge:OIT - Sede de Ginebra.jpg|thumb|200px|Seti de l'OIT a Genèva]]
[[Imatge:Flag OIT.svg|thumb|200px|Bandièra de l'OIT]]
L''''Organizacion internacionalaInternacionala del trabalh''' (OIT) es una institucion de tres partidas especializada de l'[[ONU]] qu'assembla govèrns, emplegaires e trabalhadors dels Estats membres dins una accion comuna per promòure lo [[trabalh]] decent a travèrs lo monde<ref>Definicion sus la pagina d'acuèlh del {{fr}}[http://www.ilo.org/global/lang--fr/index.htm site oficial de l'OIT]</ref>.
 
Lo sèti es a [[Genèva]] en [[Soïssa]] e lo Director general es dempuèi [[1999]] le [[Chile|chilen]] [[Juan Somavía]]. L'organizacion recebèt lo [[Prèmi Nobel de la Patz]] en [[1969]].
Linha 7 :
== Istòria ==
En [[1919]] amb la fin de la [[Primièra Guèrra Mondiala]], conscients perque {{cita|existís de condicions de trabalh implicant per un grand nombre de personas l'injustícia, la misèria e las privacions, çò qu'engendra un tal malcontentament que la patz e l'armonia universalas son mesas en dangièr}}<ref>{{fr}} [http://www.ilo.org/global/About_the_ILO/Origins_and_history/lang--fr/index.htm]
Origines et histoire, ed:OIT</ref>, los Estats signataris del [[Tractat de Versalhas]] crèan l'Organizacion internacionalaInternacionala del Trabalh (OIT). [[Arthur Fontaine]] es un dels redactors de la partida XIII que permetèt la creacion de l'institucion<ref>Michel Cointepas, ''Arthur Fontaine, 1860-1931 : un réformateur, pacifiste et mécène au sommet de la Troisième République'', Presses Universitaires de Rennes, 2008, p.255.</ref>. Sa constitucion debuta en afirmant qu'{{cita|una patz universala e durable pòt èsser fondada solament sus la basa de la justícia sociala}}<ref>[http://www.ilo.org/global/About_the_ILO/Origins_and_history/lang--fr/index.htm Origines et histoire] de l'OIT</ref>.
 
Aquela novèla organizacion s'installèt al [[Centre William Rappard]], [[Genèva]] en 1926. Reüniguèt la Conferéncia generala de l'Organizacion internacionalaInternacionala del trabalhTrabalh en mai de 1944 a [[Filadèlfia]] ont adoptèt lo 10 de mai la [[declaracion de Filadèlfia]]. Existissent ja dins las institucions de la [[Societat de las Nacions]] (SdN), es la sola organizacion que subrevisquèt a la [[Segonda Guèrra Mondiala]] e a la fin de la SdN. L'OIT alara venguèt una institucion especializada de l'[[Organizacion de las Nacions Unidas]] (ONU) en [[1946]] e comptava en [[2010]] 183 Estats membres.
 
Dotada d'una estructura unica de tres partidas, reünís dins un plan egal los representants dels govèrns, dels emplegaires e dels trabalhadors per disputar de las questions relativas al trabalh e a la politica sociala. Lo secretariat de l'Organizacion, lo Burèl Internacional del Trabalh (BIT), a son sèti a [[Genèva]] en [[Soïssa]] e gerís de burèls exteriors dins mai de 40 païses.