País Valencian : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m r2.7.1) (Robòt Apondre: kbd:Валенсиэ
terminologia
Linha 129 :
Existisson a l'ora d'ara al País Valencian doas zònas de predominança lingüistica: lo valencian e lo [[castelhan]]. Istoricament, dempuèi la colonizacion feudala medievala, lo valencian foguèt la lenga majoritària dins tot lo país, mercé a una leugièra majoritat en lo nombre de colons provenents de Catalonha. L'excepcion foguèron las comarcas amb frontièra amb [[Aragon]] (Racó d'Ademós, Alt Millars, Alt Palància e Serrans), ont los colons aragoneses foguèron majoritaris e implantèron lo castelhan. La rèsta de las comarcas castelhanoparlantas actualas (Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, e qualques municipalitats del Vinalopó) son produch de la repoblacion amb castelhans del [[sègle XVII]], après la percaça dels moriscos, doncas qu'aquelas comarcas foguèron de majoritat andalusina dempuèi lo [[sègle XIII]] fins al XVII. La comarca del Baix Segura patiguèt un procès de substitucion lingüistica del castelhan pel catalan que s'atenguèt al sègle XVII après una epidèmia de [[pèsta]], en 1648, qu'afectèt la populacion anteriora valencianoparlanta. La comarca de la Plana d'Utiel, coma la municipalitat de [[Villena]], apertenián pas fins al [[sègle XIX]] al País Valencian, e son de parlar e cultura castelhans. Lo Reialme de Valéncia, doncas, foguèt pas a l'Edat Mejana un país amb dualitat lingüistica valencian/castelhan, coma a l'ora d'ara, mas que las doas lengas que se parlavan majoritàriament èran lo valencian e l'arabi, a l'excepcion de las comarcas de parlar castelhan dins la frontièra amb Aragon.
 
Uèi jorn, dins las grandas vilas de las comarcas istoricament valencianoparlantas (e a quina part que siá del territòri, se plan de forma pas tan acusada), la preséncia del valencian es cada còp mendre, a causa del procès de minorizacion d'aquela lenga que s'i patís en favor del castelhan, en bona mesura per fauta de supòrt politic. En fach, lo darrièr sondatge de [[2005]] revèla que près de 37% dels enquestats de la predominança valenciana afirma l'emplegar preferentament, del temps qu'en [[1995]] lo percentatge èra de 50%. Se dona la circonstància que lo [[Partit Popular]] governa en la Generalitat del País Valencian dempuèi l'an 1995, que causa divèrsa associacions culturalas e lingüisticas assòcian per el la descenuda per motius politics. De mai de mai, aquel procès s'es vist agravat los primièrs ans del [[sègle XXI]], amb la granda immigracion qu'a supausat, en pauc mens de cinc ans, almens mièg milion d'abitants mai, de parlar castelhan original (provenents de la rèsta de ld'[[Estat EspanhòlEspanha]] o [[America del Sud]]), o d'autres endrechs e qu'aprenon solament lo castelhan.
 
Existís una varietat dialectala en caduna de las regions del País Valencian. Aital, dins las Comarcas del Nòrd se considerada zòna de transicion lingüistica e se tròban los dialèctes de [[Valencian de transicion]] e [[valencian castellonenc]]; dins las Comarcas del Xúquer se parla lo [[valencian apitxat]], lo dialècte parlat al "cap i casal"; dins las Comarcas Centralas e a la Marina Baixa se parla lo [[valencian meridional]], la varietat mai utilizada pels valencianoparlants, en tèrmes demografics; e, per darrièr, dins las Comarcas del Sud (a l'excepcion de la Marina Baixa) se parla lo [[valencian alacantí]], un dialècte fòrtament castelhanizat, benlèu a causa de la substitucion lingüistica istorica del Baix Segura.