Senescaucia de Came : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Herrèra
Linha 5 :
Quan lo [[Lista dels reis de França|rei]] [[Carles IX de França|Carles IX]] e creè en [[1563]] la [[Ducat de Gramont|Comtat de Guíshen]] en partir de las tèrras de [[Ducat de Gramont|Gramont]], que determinè {{Cita|de i crear, erigir e establir un senescau e un sièti de senescau au dit lòc de [[Guíshen]] (...) lo quau (...) coneisherà de totas causas civilas e criminaus de tota la dita comtat de Guíshen}}.
 
Mei tard, lo sièti de la Senescaucia que's desplacè a [[Càmer]]. Segon Jacques Robert, lo tribunau de la cort senescau que's tienèva au [[castèth]], mes l'auditòri de la cort dens un bastiment aperat la Grana [[Maison]] situat suber l'auta arriba de Bidosa, au quartièr de la Ferreria (o la HerreriaHerrèra, o la Ferrièra) çò qui vòu díser la {{Cita|harga}}.
 
Dens l'intervau, Anne Zink que senhala l'existéncia d'archius qui argüeishen en 1684 e 1685 ua cort ordinària a Guíshen, shens poder elucidar dab certitud la relacion d'aquesta cort dab la Senescaucia. D'auta part, Jacques Robert que nòta qu'ei atestat qu'en 1712 la Senescaucia e residiva a [[Vergüei-Vièlanava|Vergüei]], e que tornè a Càmer au mitan deu [[sègle XVIII]]au.
Linha 12 :
Alavetz que Jacques Robert non distingueish pas qu'ua senescaucia de Càmer, qui entad eth {{Cita|que pareish aver foncionat simultanèament en dus endreits diferents}}, Anne Zink que perpausa ua auta interpretacion qui distingueish duas senescaucias, l'ua en [[Reiaume de França|França]] e l'auta en [[Reiaume de Navarra|Navarra]].
 
Dens aquesta version, la Senescaucia de Càmer pròpriament dita non cobriva pas que las sèt parròquias deu [[Ducat de Gramont]] situadas en França: las tres parròquias [[labord]]inas de [[Bardòs]], [[Guíshen]] e [[Urt]] e las quate parròquias [[Gasconha|gasconas]] de [[Samas]], [[Lèren]], [[Sent Pèr de Lèren]] e [[Càmer]], a l'excepcion d'aquesta darrèra deu quartièr de la FerreriaHerrèra, qui èra navarrés. Lo duc de Gramont que i èra sol senhor justicièr ; la juridisccion d'apèl qu'èra lo Parlament de [[Bordèu]] (o entà las causas mendras lo Presidiau de [[Dacs]]).
 
Ua auta senescaucia qu'èra competenta entà las tèrras navarresas deu [[Ducat de Gramont]] e que s'estendèva en consequéncia sus [[Vergüei-Vièlanava|Vergüei]], [[Vergüei-Vièlanava|Vièlanava de Bidosa]], [[Arrauta-Sharrita|Sharrita]] e lo quartier de la Ferrèra (o Herrèra) a Càmer.
 
{{DEFAULTSORT:Càmer}}