Chartrosa de Granada : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 6 :
L'Òrdi deus Chartroses que ho fondat per Sent Brunon e sheis companhons en [[1084|mila ueitanta quate]] près de [[Grenòble]]. Qu'ei hèra austèr, en tot observar lo june e lo silenci dab hèra de rigor. Los monges que viven dens cèlas particularas e que consacran lo lor temps a la pregària, l'estudi e lo tribalh manuau.
 
Aqueth òrdi qu'avó en [[Espanha]] vint-e-quate [[monastèri]]s qui la grana majoritat e serén estupats en [[1836|mila ueit cents trenta sheis]] peu desamortiment de Mendizábal e per la secularizacion generau. Uei que demòran sonque quate chartrosas abitadas en Espanha, lalas de Miraflores a [[Burgos]], la de Montealegre a [[Barcelona]], la d'Aula Dei a [[Saragossa]] e la de Porta Cœli a [[València]].
 
Lo bastiment de la Chartrosa de [[Granada]] que comencè en [[1516|mila cinc cents setze]] sus la proposicion de Gonzalo Fernández de Córdoba, lo {{Cita|Gran Capitani}}.
Linha 24 :
A costat de la sala de minjar deus monastèris òm que tròba ua pèça petita dab ua hont on los monges e's lavan las [[man]]s abans de minjar mentre qui recitan lo psalm ''De profundis clamavi ad Te, Domine...'' (De las pregondors que clamèi vèrs Tu, Sénher...). La d'aqueste monastèri (ara shens hont), qu'ei ondrada d'un retaule suus {{Cita|Apòstols Pèir e Pau}} pintrat au [[clarescur]] per Sánchez Cotán, e d'autes tablèus deu medish autor qui representan scènas de la construccion de la purmèra chartrosa, la {{Cita|Senta Fàcia}}, {{Cita|Dus avesques de l'Òrdi}} e {{Cita|La Verge dab l'Enfant}}.
 
C
Aquesta sala [[gotic]]a que ho la capèra deu monastèri dinc a la construccion de la glèisa. Puish, que ho emplegada com capítol de hrairs laïcs. Los arcs en heisheus de colomnas petitas que s'i redusen a ua sola qui acaba a bona hautor suu sòl.
 
Linha 30 ⟶ 29:
 
===Sala capitulara===
Ací los monges s'amassavan entà deliberar suus ahars da la comunautat. La pòrta d'entrada, remarcabla peus sons ornaments e claus de [[bronze]], qu'ei l'òbra deu hrair laïc Juan Martín, com las autas deu [[claustre]]. La vòuta qu'a influéncias [[gotic]]as. Los tablèus qui ara ondran las parets que son de Carducho: {{Cita|Aparicion de la Verge a Sent Brunon dens lo lièit de mòrt}}, {{Cita|Aparicion de la Verge a hrair Juan Fort}} e divèrses martiris de monges a las mans de turcs e d'uganauds.
 
{{Portal arquitectura}}