Argela : Diferéncia entre lei versions

Las particulas d'argila, inferioras a 4 [[Micròmetre (unitat)|micromètres]] de [[diamètre]], pòdon constituir un [[solsòl]] omogenèu (tanben nomenat ''argila'') o ben far partida d'un solsòl eterogenèu (e dins aquel cas l'argila es la partida pus fina del solsòl). Los solssòls argiloses son fòrça impermeables. Las [[ròca]]s formadas a partir de l'argila son los [[argilita]]s.

Dins los espacis entre los grans d'argila i a sempre d'aiga, amb d'[[ion]]s dissolguts. La [[concentracion]] e [[valéncia (quimia)|valéncias]] d'aqueles ions contraròtlan la distància entre las particulas. Atal se passa perque las particulas, normalament en forma de disc, son polarizadas del biais que las cargas negativas s'acumulan a les basas del disc. Atal, los cations de l'aiga son atirats a s'acumulan a las basas del disc, enebissent que d'autres particulas se'n apròchan. A son torn, la distància entre las particulas contrarotladas lo comportament macroscopic del solsòl:

L'argila, venent del solsòl o ròca sedimentària, es plastica quand se mescla amb d'aiga, mas dura e resistenta quand es cuècha dins un [[forn]]. Aquò a permés a l'òme dempuèi l'[[Antiquitat]] de ne far diferents usatges, que lo pus important es la fabricacion de recipients.