Arquimèdes : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 4 :
Entre sei domenis d'estudi en fisica, se pòt citar l'[[idrostatica]], l'[[estatica]] e l'explicacion dau principi dau [[paufèrre (mecanica)|paufèrre]]. Se li atribuís la concepcion de divèrs dispositius innovants, coma lo [[vitz d'Arquimèdes]].
 
Se considèra generalament Arquimèdes coma lo pus grand matematician de l'[[Antiquitat]] e un dei pus grands de totei lei temps <ref>{{cite book |last=Calinger |first=Ronald |title=A Contextual History of Mathematics |year=1999 |publisher=Prentice-Hall |isbn=0-02-318285-7 |pages=150 |quote=Shortly after Euclid, compiler of the definitive textbook, came Archimedes of Siracusa (ca. 287&nbsp;212 BC), the most original and profound mathematician of antiquity. }}</ref>{{,}}<ref>{{cite web |url=http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Biographies/Archimedes.html |títol=Archimedes of Siracusa |accessdate=2008-06-09 |publisher=The MacTutor History of Mathematics archive |month=January | year=1999 }}</ref>. Utilizèt lo [[metòde d'exaustion]] per calcular l'[[aira]] sota un arc de parabòla per mejan de la soma d'una [[Seria (matematicas)|seria infinida]] e balhèt un enquadrament de [[pi]] d'una precision remarcabla<ref>{{cite web | títol = A history of calculus |author=O'Connor, J.J. and Robertson, E.F. | publisher = [[University of St Andrews]]| url = http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/HistTopics/The_rise_of_calculus.html |month= February | year= 1996|accessdate= 2007-08-07}}</ref>. Introduguèt tanben l'[[Espirala d'Arquimèdes|espirala que pòrta son nom]], de formulas per lei volums limitats per lei [[Superfícia de revolucion|superfícias de revolucion]] e un sistèma engenhós per exprimir de nombres fòrça grands.
 
A diferéncia de seis invencions, leis escrichs matematics d'Arquimèdes foguèron gaire coneguts dins l'Antiquitat. Lei matematicians d'[[Alexàndria]] leis avián legits e citats, mai la premiera compilacion foguèt facha ren qu'en 530 après Jèsus Crist per [[Isidòr de Milet]], mentre que lei comentaris de l'òbra d'Arquimèdes escrichs per [[Eutocius]] au sègle VI durbiguèron per lo premier còp l'òbra d'Arquimèdes a un public pus larg. Lo nombre pron reduch de còpias de l'òbra escricha d'Arquimèdes qu'an subreviscut a travèrs l'[[Edat Mejana]] es estat una fònt poderosa d'inspiracion per lei scientifics de la [[Renaissença]]<ref>{{cite web | títol = Galileo, Archimedes, and Renaissance engineers |author=Bursill-Hall, Piers | publisher = sciencelive with the University of Cambridge| url = http://www.sciencelive.org/component/option,com_mediadb/task,view/idstr,CU-MMP-PiersBursillHall/Itemid,30|accessdate= 2007-08-07 }}</ref>, mentre que la descubèrta en [[1906]] d'òbras inconegudas d'Arquimèdes dins lo [[palimpsèst d'Arquimèdes]] a balhat d'idèas novèlas sus lo biais qu'obtenguèt de resultats matematics<ref>{{cite web | títol = Archimedes - The Palimpsest|author=| publisher =[[Walters Art Museum]] | url = http://www.archimedespalimpsest.org/palimpsest_making1.html|accessdate=2007-10-14}}</ref>.
Linha 13 :
En çò que pertòca lei matematicas, avèm conoissença de divèrsei publicacions, òbras e correspondéncias d'Arquimèdes. Per còntra, considerèt pas util de botar per escrich seis òbras d’engenhaire que lei conoissèm solament per d'autrei.
 
Arquimèdes seriá nascut a [[Siracusa]] en 287 av. J.-C. Son paire seriá <ref>Arquimèdes o escriu explicitament dins son tractat « l’Arenari »''L’Arenari'', cap. I, 3{{ena}} ipotèsi: « Lo diamètre dau soleu es trenta còps pus grand qu'aqueu de la Luna […] e mai entre leis astronòms anteriors… mon car paire Fidias ({{lang|grc|Φειδία δὲ τοῢ ἁμοῢ πατϱὸς}}) ague temptat de lo presentar coma dotze còps pus grand ».</ref> un astronòm, Fidias, fiu d’Acupater, qu'auriá començat son instruccion. Èra contemporanèu d'[[Eratostènes]]. Se supausa que completèt seis estudis a la fòrça celèbra [[Escòla d'Alexàndria]]. Siam segurs aumens que ne conoissiá de professors puei que s'es retrobat de letras qu’auriá escambiat amb elei<ref>Dositèu, Conon de Samos e [[Eratostènes]] son lei destinataris dei libres d’Arquimèdes. [[Diodòr de Sicília]] (libre V, 37) menciona tanben qu’Arquimèdes viatgèt en Egipte.</ref>.
 
Pròche de la cort de [[Hieron II]], rei de Siracusa<ref>(aicí fau prendre lo mot de ''familha'' au sens fòrça larg de {{cita|quauqu’un de l'ostau de Hieron}})</ref>, intrèt a son servici coma engenhaire e participèt a la defensa de la vila durant la [[Segonda Guèrra Punica]]. Moriguèt en 212 av. J.-C. quand lei fòrças dau Roman [[Marcus Claudius Marcellus (cònsol en -222)|Marcellus]] s'apoderèron de la vila après dos ans de sètge.
 
== Apòrts en geometria ==
Arquimèdes es un matematician de granda envergadura, principalament geomètra. S’interessèt a la numeracion e a l’infinit, afirmant per exemple qu’aviá l’idèa de l’infinitat dei grums de sabla, mai que lei faudriá nombrar (es l’objècte dau tractat intitulat tradicionalament « ''L’Arenari »'', {{lang|grc|Ψάμμιτης}})<ref>{{fr}} Hourya Benis Sinaceur, [http://lyc-henri4.scola.ac-paris.fr/assos/philo/19_infini.html La pensée mathématique de l’infini], conferéncia dau 2 de febrier de 2004 subre lo site dau Licèu Enric IV.</ref>. Un sistèma de numeracion vesin d'aqueu d’Arquimèdes èra l’objècte dau libre I (mutilat) de la ''Colleccion Matematica'' de [[Pappus (matematician)|Pappus d’Alexàndria]]. La màger part de seis òbras pertòcan la geometria ambé:
* l'estudi dau [[cercle]] onte met au ponch un metòde d’aproximacion de [[pi]] per mejan de poligòns regulars, e prepausa lei fraccions seguentas per aproximacions: 22/7, 223/71.
* l'estudi dei [[conica]]s, en particular la [[parabòla]] que ne presenta doas [[qüadratura de la parabòla|qüadraturas]] fòrça originalas. Prolònga l'òbra d’[[Eudòxe de Cnidos]] subre lo [[metòde d'exaustion]].