Anaïs Nin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: tl:Anaïs Nin
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 23 :
|[[Los Angeles]], [[Califòrnia]]
|}
'''Anaïs Nin''' ([[Neuilly-sur-Seine]], [[França]], [[21 de febrièr de 1903]] - [[Los Angeles]], [[Estats Units]], [[14 de genièr]] de [[1977]]) foguèt una escrivana franco-americana d'origina cubano-catalana e danesa que se coneguda per encausa de sos ''Jornals d'Anaïs Nin'', qu'escriguèt a partir de dotze ans e que trachan d'un periòde de quaranta ans. La version non-censurada de sos jornals se publiquèt sonque après que moriguèron ela e son marit.
[[Anaïs Nin]] (nascuda en [[1903]], m.[[1977]]) foguèt una escrivana [[França|francesa]].
 
==Biografia ==
[[Categoria:escrivan francés|Nin, Anaïs]]
 
Anaïs Nin nasquèt a Neuilly-sur-Seine (França) aprèp que sos parents s'èran disseparats. Sa maire s'installèt d'ausida a [[Nòva York]] amb sa filha e los dos autres enfants. Quand èra adolescenta, Anaïs Nin quitèt l'escòla per començar a trabalhar coma manequin. En 1923, se maridèt amb [[Hugh Parker Guiler]] e l'an seguent s'installèron a París ont Guiler contunhèt sa carrièra bancària. Nin s'avodèt alara a l'escritura, en collaborar amb d'autres autors coma [[D.H. Lawrence]]. S'interessèt en aquel temps tanben al domeni de la psicoterapia, en estudiar mai que mai amb [[Otto Rank]], un discípol de [[Jung]].
 
Es plan apreciada tanben per sa produccion erotica. Abans ela, èran pas gaires las femnas que s'èran aventuradas sus aqueste terren literari. Nin, enfrontada en els anys 1940 a de problèmas financers grèus, redigiguèt los romans del ''Delta de Vènus'' per un dolar cada pagina. L'estil n'èra escandalosament explicit per son temps amb una enfasi clara sus la [[bisexualitat]] femenina, orientacion sexuala que coneissiá l'escrivana.
 
Nin foguèt l'amiga e amanta d'un grand nombre de figuras literàrias prestigiosas, coma per exemple [[Henry Miller]], [[Antonin Artaud]], [[Edmund Wilson]], [[Gore Vidal]]], [[James Agee]] e [[Lawrence Durrell]].
 
El seu apassionat affair i amistat amb Miller, e sa femna, June, aguèt una influéncia considerabla sus Nin d'un biais personal mas tanben coma escrivana. En 1990 [[Philip Kaufman]] dirigiguèt un film que se basava sul roman ''Henry & June'', de son ''The Journal of Love — The Unexpurgated Diary of Anaïs Nin 1931-1932'', amb [[Maria de Medeiros]] que interpretava Nin, [[Fred Ward]] fasiá Henry Miller, e [[Uma Thurman]] June.
 
Nin aviá, a mai, una relacion incestuosa amb son paire dempuèi qu'èra pichonèla. Dins mantun de sos romans es evidenta aquela fascinacion per son paire lo pianista [[Joaquim Nin]], que sentissiá per el una passion prigonda.
 
En 1973 recebèt lo doctorat honoris causa del Philadelphia College of Art. Foguèt elegida per l'Institut Nacional de las Arts e las Letras en 1974. Se moriguèt de càncer a Los Angeles, [[California]], lo 14 de genièr de 1977. Son còs foguèt incinerat e sos cendres escampilhats dins la [[baia de Santa Monica]].
[[Categoria:escrivanEscrivan francés|Nin, Anaïs]]
[[Categoria:Escrivana francesa|Nin, Anaïs]] [[Categoria:Naissença en 1903|Nin, Anaïs]] [[Categoria:Decès en 1977|Nin, Anaïs]]