Virgili : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 51 :
=== ''Eneïda'' ===
{{article detalhat|Eneïda}}
[[Imatge:Virgil Mosaic Bardo Museum Tunis.jpg|thumb|left|upright=1.5|250px|VirgilVirgili escrivent l’''[[Eneïda]]'' entre [[Clio]] e [[Melpomèna]], [[mosaïca]] del [[Musèu nacional del Bardo (Tunisia)|Musèu Nacional del Bardo]], [[Tunis]]]]
[[Imatge:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Dante And Virgil In Hell (1850).jpg|thumb|left|250px|[[Dante]] e Virgili visitan [[l'Infèrn]], ''pintura de [[William Bouguereau]]''.]]
 
Ofrir a Roma una epopèia nacionala capabla de rivalizar en prestigi amb l'''[[Iliada]]'' e l’''[[Odissèa]]'', foguèt lo primièr desfís que Virgili èra de capitar en escrivent l’''ÉneidaEneïda'' pendent los onze darrièrs ans de sa vida. Capitèt, perque, l'òbra venent d'èsser publicada, son autor foguèt reconegut coma un ''alter Homerus'', lo sol capable de disputar a [[Omèr]] sa preeminéncia al Parnàs.
 
Virgili amaguèt pas son ambicion. Al nivèl arquitectural pus visible (perque l’''Eneïda'' a al meteis temps mai d'una « geometrias »), lo poèma se compausa d’una ''Odissèa'' (cants I a VI : las erranças d’Enèu, rescapat de Tròia, per aténher lo Lavinium) seguida d’una ''Iliada'' (cants VII a XII : la guèrra menada per Enèu per s’establir al Lavinium).
 
Mas l’emulacion amb Omèr se manifèsta subretot pel nombre considerable de las imitacions textualas, que laslos criticascritics s’empleguèrons'afanèron lèu a ne far la lista, a vegada amb intencion maligna, e per acusar Virgili de plagiat. Aquel meteis repliquèt que seriá pus facil de desraubar sa maçuga a [[Ercules]] que de manlevar un vèrs a Omèr. E de fach, l’imitacion de Virgili totjorn obeís a una intencion precisa e seguís un projècte qu'aparten al lector de descobrir a travèrs l’escart, a vegadas minimeminim, que la separa de son modèlemodèl, Omèr o un dels nombroses autres escrivans, grècs o latins, als que Virgili se mesura tot en lor rendent omenatge.
 
Lo segond desfís consistissiá a filtrar l’actualitat de Roma ambal prismeprisma de la legenda. Dos fils s’entrelaçan totjorn per formar la trama de l’''EneideEneïda'', aquello de las originas [[Tròia|troianas]] de Roma e aquello de la Roma d'August. Mai d’un millenari separa aqueles dos fils. Per sautar un tal abisme temporal, e anullar dins aquel biais lo temps, lo poèta, en mai de l’usatge sistematic que fa de l’allegoria, tanben recorrís a la profecia, e fins a, en plen mitatmitan de l’òbra, descendre al infèrns per ne tornar menarn'entornar una vision panoramica, ''sub specie aeternitatis'', de la grandor romana vista coma devent encara devenir.
 
Calguèt mostrar cossí, a partir de gaireben res, Roma s’aucèt fins a l’empèirel’empèri del monde; calguèt far ressortir lo dessenidessenh providencial que condusiá aquela pujada irresistibla; subretot, calguèt mostrar cossí, amb la persona sagrada d’August, l’Istòria venguèt trobar son acabament e son coronament dins una patz e un benastre universals. Es almens çò qu'August esperava, o puslèu çò qu’exigissiá.
 
=== ''Appendix Vergiliana'' ===