Virgili : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 38 :
{{article detalhat|Georgicas}}
 
Aquel poèma (28 ab. C.) didactic se dividís en quatre libres (514, 542, 566, 566 vèrses), abòrdanabordant successivament la cultura dels camps, l’arboricultura (subretot la vinha), l’abaliment e l’[[apicultura]] :
 
* Libre I - ''[[blat]] e sason detdel laurador'' ;
* Libre II - ''[[vinha]] e [[olivièr]]'' ;
* Libre III - ''[[abaliment]] del bestial'' ;
* Libre IV - ''l'abelhièr''.
 
S’inspirant subretot d’[[Esiòde]], de [[LucréciaLucrèci]] e d’[[Aratos de Soles|Aratos]], mas tanben de [[TeofrasteTeofrast]], de [[Varron]], de [[Caton]] l’Ancian, veireemai d’[[Aristòtel]], VirgilVirgili fa son pròprepròpri camin en infusant dins l'estil didactic, sovent arid e ingrat, çò que se pòt nomenar « l’arma virgiliana », facha d’una extraordinària empatia ala repècterespècte de totes los èssers, qu'anima l’inanimat, compren de l’interior vegetals e animals, participa efectivament al trabalh penible e exaltant del païsan.
 
Las ''Georgicas'' son fòrça mens un tractat d’agricultura (atal visan pas l’exaustivitat) qu’un poèma sus l’agricultura; s'adreçan al mensalmens tant a l’òme de las vilas que l’òme dels camps. Ofrisson a l’afeccionat de poesia un plaser totjorn renovelat, tant per lor subjècte meteis que ressorça las Musas dins la frescor e l’autenticitat de la natura, que pel sople que las soslèva tot mo long, e per l'extraordinària varietat de lor estileestil. Virgili sap agrementaradornar son subjècte d'episòdis variats e de vertadièras partidas eroïcas que son atantaitant de « respiracions » dins lo poèma. Se pòt citar los Pronostics de la guèrra civila, l'Imne a la Prima, l’Elògi d'Itàlia, l’Elògi de la vida campèstrecampèstra, la Marana del Noric, l'Aujòl de Tarenta, Aristèu e sas abelhas, Orfèu e EuridiciaEuridice.
 
=== ''Eneïda'' ===