Alexandre lo Grand : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
Linha 19 :
=== Alexandre dins l'Istòria ===
A trenta tres ans, l'Empèri d'Alexandre arribava fins a la val d'[[Indus]] a l'èst, e fins a [[Egipte]] a l'oèst, ont fondèt la famosa ciutat d'Alexàndria. Fondador prolific de ciutats, aquela ciutat egipciana foguèt la pus famosa de totas las Alexàndrias fondadas pel encara faraon Alexandre. Foguèt valent e generós mas tanben crudèl e despietadós quand la situacion politica, segon son opinion, o requeriá. Sas gèstas lo convertiguèron en un mite e, de vegadas, en una figura lèu divina. En fach, dins las monedas d'aquela epòca, la figura d'Alexandre lo Grand s'identifica amb la del dieu [[Apollon]]. Atal, dins l'oracle de l'oasi de Siwah foguèt proclamat filh de Zeus, e encara que jamai rebutèt publicament son paire lo rei Felip, tanpauc desmentiguèt aquela origina divina. Coma politic e dirigent projectèt d'unificar l'Orient e l'Occident dins d'un empèri mondial. Faguèt que 30 000 joves pèrsas foguèsson ensenhats dins la lenga grèca e las tecnicas militaras macedonianas. Fondèt 70 ciutats per tot l'empèri, destinadas non sonque a l'armada, senon a èsser de centres de difusion de la cultura grèca. Lo grèc venguèt alavetz lenga universala. Per sas accions estendèt longament l'influéncia de la civilizacion grèca e prestèt lo camin dels reialmes del periòde ellenistic e de l'expansion futura de Roma. Foguèt al delà fòrça interessat a las arts. Alexandre èra conscient del poder de propaganda que pòt aver l'art e saupèt fòrça ben contrarotlar la reproduccion de son imatge, autorizada solament a tres artistas: un escultor (Lisip), un orfèbre e un pintor (Apeles). Los biografs d'Alexandre relatan qu'aviá una estima granda pel pintor, que'n visitava frequentament lo talhièr e que se sometiá tanben a sas exigéncias. Lo passatge d'Alexandre per Orient aguèt per consequéncia una expansion extraordinària de l'ellenisme e una influéncia orientala granda, que perdurèt tanben jos l'[[Empèri Roman]] e dins las termièras extrèmas encara pus tard, coma o demòstra l'art del Gandara. La vièlha democràcia grèca foguèt absorbida per una concepcion divina del poder reial, absolut, una concepcion que pus tard influiguèt sus d'òmes coma [[Annibal]] o [[Juli Cesar]]. Sa mòrt representèt lo desmembrament d'aquel grand empèri en divèrses reialmes locals, governats pels satrapas o per sos generals, coneguts amb lo nom comun de ''diadocs''. Los pus importants foguèron los seleucidas en [[Siria]] e Orient, e los lagidas en Egipte.
 
== Bibliografia ==
 
* '''(en)''' Partha Bose, ''« Alexander the Great's Art of Strategy »'', Edicions Allen & Unwin (2003), ISBN 1741141133.
* '''(en)''' Maurice Bowra, ''« The Greek Experience »'', Edicions Phoenix Books (1994), ISBN 1857991222.
* '''(en)''' Peter Green, ''« Alexander of Macedon: 356–323 B.C. A Historical Biography »'', University of California Press (1992), ISBN 0520071662.
 
== Nòtas ==