Reialme visigòt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 5 :
En [[412]] lo cap [[visigòt]] [[Ataülf]], successor d'[[Alaric I]], venent del nòrd d'[[Itàlia]] (ont aviá ja saquejat Roma), ocupèt [[Provença]] e [[Aquitània]] e cap a 413 [[Narbona]], [[Tolosa]] e [[Bordèu]], amb la màger part de [[Septimània]] e gaireben [[Occitània]] tota. En [[414]] establiguèt una cort a [[Narbona]] e se maridèt amb la princessa romana [[Galla Placídia]], sòrre de l'emperaire [[Onori]]. Coma responsa, lo general roman [[Constanci III|Constanci]] bloquèt los pòrts de Narbonesa, causa qu'obliguèt Ataulf a passar los Pirinèus e s'establir a [[Barcelona|Barcino]], qu'i foguèt assassinat per [[Sigeric]], cap del partit antiroman, que se proclamèt rei dels visigòts.
 
[[Sigeric]] foguèt lèu assassinat per [[Walia]] (415-419), qu'establiguèt un ''foedus'' amb lo nòu emperaire [[Constanci III]]. Tornèt la princessa [[Galla Placídia]] e obtenguèt gaireben tota la ''Viennensis'', qu'implicava lo domèni efectiu de tota Aquitània, amb coma capitala [[Tolosa]] e [[Bordèu]] en alternància. Incorporiá tanben [[Agen]], [[Engoleime]], [[SaintesSantas]], [[Periguers]] e [[Peitieus]], e s'i establiguèron aperaquí {{formatnum:80000}} visigòts.
 
Lo sieu successor, [[Teodoric I]] (419-451) assetèt las basas de l'estat visigòt de Tolosa; trenquèt lo pacte amb Roma e assetjètassetgèt [[Arle]] en 425 e [[Narbona]] en 436, ben defendudas pel roman [[Aeci]], mas dominèt Tolosa (439) e recuperèt la situacion anteriora. Mantenguèt una aligança amb lo rei dels [[vandal]]s [[Genseric]] fins en 445, e amb los [[sueus]] fins en 449. Foguèt un dels paucs governants amb un domènidomeni efectiu sus la totalitat de l'actual territòri occitan. A la fin del sieu règne s'aliguèt tornarmai amb los romans e moriguèt en luchar amb [[Aeci]] contra los [[huns]] d'[[Atila]] a la [[Batalha dels Camps Catalaunics]].
 
Après del règne del sieu filh grand [[Turismon]] (451-453), li succediguèt lo sieu autre filh [[Teodoric II]] (453-466), quique renovelèt lo ''foedus'' amb lo roman [[Marc Mecili Avit|Avit]]. Ataquèt los [[bagaudes]] de la ''Tarraconensis'' en 454 e luchèt contra los sueus en 456. Quand moriguèt Avit, trenquèt definitivament amb los romans e ocupèt Narbona e tota la ''Narbonensis'', mas capitèt pas d'ocupar ''Arelate'' malgrat un long sètge. Per pas mancar a la tradicion, foguèt assassinat pel sieu fraire [[Euric]].
 
== Règne d'Euric ==