Sofòcles : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 242 :
 
=== L'eròi sofoclesan ===
Alara, se pòt rapelar que l'òme es al centre del teatre de Sofòcles, coma l'o atèstan las evolucions formalas. L'eròi dona generalament son nom a la pèça e se tròba en oposicion a d'autres personatges: es aquò meteis que definís son estatut d'eròi, son {{cita|isolament progressiu de tota ajuda e de tot sosten umans<ref>Romilly 1970, p. 91-97</ref>.}} [[Antigòna filha d'Edip|Antigòna]] envita en primièr sa sorre a una accion conjunta, mas lo refut d'[[Ismena]] l'enfèrra dins le reget de tota assisténcia, atal quant s'agís per Ismena de se jónher a aquela davant la colèra de [[Creon (Tebas)|Creon]]: {{cita|as pas volgut, tu, me seguir, e ai pas, ièu, associat tu a mon acte<ref>V. 539, trad. Paul Mazon</ref>}}. Antigòna es doncas alara sola, {{cita|sens amics, sens espós<ref>V. 876, trad. Paul Mazon</ref>}}. Lo còr constatant son acte la crei fòla<ref>V. 383</ref>, d'una foliá comparablecomparabla a aquela d'[[Aias filh de Telamon|Aias]] al debut de sa tragedia: malgrat lo còr del marins, malgra [[Tecmessos]] e son filh, refusa tot consolament,{{cita|fa paréisser dins son còr la solitud<ref>V. 614, trad. Paul Mazon</ref>}}, e la pèça s'articula a l'entorn de la scèna aquela meteissa solitària de son monològ e de son suicidi. Los adieus d'Aias son efectuats sens pas degun per los entendre, e se donan a pas cap d'òme mas al Solelh, a [[Salamina]], a [[Atenas]], al païsatge tròian<ref>V. 855-864</ref>.
 
Aqueles elements existisson dins ''[[Electra (Sofòcles)|Electra]]'': foragetada per sa familha e per lo còr, sa solitud culmina quand crei [[Orestes]] mòrt e que, coma dins ''Antigòna'', sa sorresòrre [[Crisotemis]] li refusa son ajuda. Alara Electra pren sa decision : {{cita|E ben ! essoi ieu que, de ma man e tota sola, acabarai l'entrepresa<ref>V. 1019-1020, trad. Paul mazon</ref>.}} Coma loo notenòta [[Jacqueline de Romilly]], es doncas de la solitud que nais l'estatut eroïc<ref>Romilly</ref>. [[Filoctetes]] fin finala es sol, abandonat, e a pas mai que son arc que [[Neoptolemos]] ven lo ne privar.
 
Es encara un còp dins [[Edip]] que Sofòcles tròba la melhora aplicacion d'aquelas causidas. Dins ''[[Edip a Colonos]]'', l'eròi es un vagabond cec, foragetat per sos filhs e fugit dels òmes. Una solitud de fach (agravada pendent de la pèça per Creon, que priva Edip de sas filhas), ont s'apond una solitud morala, Edip afirmissentafirmant atal mai d'un còp d'aver subit fòrça mai que comés sos actes<ref>V. 267-273, 538-539, 964, 977, 987</ref>. Sofòcles càmbia pas fondamentalament aquela solitud: Edip morís sol e sens testimònis, demòra en margamarge<ref>Pierre Vidal-Naquet, « Œdipe entre deux cités », Vernant & Vidal Naquet, II, p. 204</ref>. Mas aquela solitud ven un signe de superioritat, de privilègi divin<ref>Romilly</ref>. {{cita|Es coma los eròis delsde las autres tragedias, un èsser a partdespart. Mas es un pauc mai que los autres: es a partdespart dels òmes<ref>Romilly 1970, p. 97</ref>.}}
 
== Nòtas e referéncias ==