Tectonica de las placas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Boulaur (discussion | contribucions)
m {{portal Sciéncias de la Tèrra e de l'Univèrs}} Categoria:Estructura terrèstra
Vivarés (discussion | contribucions)
m liame
Linha 2 :
{{Article inacabat}}
[[Image:Plates tect2 en.svg|thumb|350px|Mapa de las placas tectonicas terrèstras.]]
La '''tectonica de las placas''' (var. '''tectonica dei/daus/deus/deras placas''')(del [[latin]] tardiu ''tectonicus'') es una teoria scientifica que descriu los movements a granda escala de la [[litosfèra]] [[tèrra|terrèstra]]. La teoria es bastida sul concèpte ja ancian de la [[deriva dels continents]], desvolopat pendent los primièrs decennis del [[sègle XX]] (que un dels pus famoses avocats èra [[Alfred Wegener]]), e foguèt acceptada per la majoritat de la comunitat geoscientifica quand lo concèpte d'[[expansion dels fons oceanics]] èra desvolopat a la fins dels ans 1950 e la debuta dels ans 1960.
 
La [[litosfèra]] es rompuda en çò que se ditz [[list of tectonic plates|"placas tectonicas"]]. Dins lo cas de la Tèrra, i a actualament sèt a uèit placas majoras e qualques placas menoras. Las placas litosfericas se mòvon dins l'[[astenosfèra]]. Aquestas placas se mòvon en relacion amb un autra dins tres tipes de limits de placas: [[Limit Convergent|convergent]], o limit destructiu; [[Limit Divergent|divergent]], tanben sonat centres d'expansion; e falha [[Falha Transformanta|transformanta]]. [[Tèrratrem]]s, [[volcan|activitat volcanica]], ereccion de [[montanha]]s, e formacion de [[fossa oceanica]] se produson lo long d'aquestes limits de placas. Lo movement lateral relatiu de las placas varia, generalament entre 0 e 100 [[Millimètre|mm]] l'an.
Las placas tectonicas son compausadas de dos tipes de litosfèra: la continentala pus espessa e l'oceanica pus prima. La part pus nauta es dita [[Escòrça Terrèstraterrèstra|escòrça]], sempre de dos tipes (continentala e oceanica).
Aquò significa que qu'una placa pòt èsser d'un , o de dos tipes. Un del punts màgermàgers quede la teoria es que la quantitat de superfícia de la placa (continentala e oceanica) que desapareis dins lo mantèl al long dels limits convergents per [[subduccion]] es mai o mens en equilibri amb l'escòrça nòva (oceanica) que s'es formada al long del limit divergent per expansion del fons oceanic.