Atòm : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 68 :
En [[1909]] lo modèl deu ''pudding'' que ho avalit per [[Ernest Rutherford]] qui muishè que'n bombardant ua huelha d'[[aur]] dab particulas α qu'ua petita fraccion d'aquestas particulas qu'èra deviada enlòc de traucar linearament los atòms d'aur. Entà explicar aqueth fenomèn, Rutherford que perpausè lo modèl planetari de l'atòm : un nuclèu hèra petit dab electrons en orbita autorn.
 
En tribalhant sus la [[radioactivitat]], [[Frederick Soddy]] que descobrí, en [[1913]], que per cada element, que pòden existir atòms diferents : los [[isotòp]]s. La medisha annada, [[Niels Bohr]] que musihèmuishè que los electrons be son situats sus orbitas determinadas.
 
En [[1916]], [[Gilbert Newton Lewis]] qu'explquèexpliquè que los atòm e's ligan au mejan deus lors electrons.
 
Durant las annadas [[1920]], lo modèl planetari dab electrons virant suber orbitas precisas que ho remplaçat per la nocion de nubla d'electron e de probabilitat de preséncia autorn d'ua orbita.
 
A partir de las annadas [[1950]], los scientifics qu'explorèn lo monde jusatomic de las [[particulas elementàriaelementaras]] (dab la descobèrta deus [[quark]]s, compausants deus protons e deus neutrons, e deus [[lepton]]s, estant l'electron lo famós enter eths) mercés au desvolopament deus [[accelerator de particulas|accelerators de particulas]] qui permeten d'accelerar los atòms en bèth generar impactes enter eths.
 
== Ligams intèrnes ==