Magdalenian : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 :
Lo '''Magdalenian''' es una [[cultura]] e una [[indústria]] litica desvolopadas al long del [[Paleolitic]] Superior. Lo Magdalenian s'estendèt per [[França]], [[Soïssa]], [[Espanha]] e [[Alemanha]], fa {{formatnum:15000}} e perdurèt fins a fa 9000. Se dividís en Magdalenian inferior e superior, caduna a son torn sosdevesida en tres estadis (I, II e III). En [[Anglatèrra]] existiguèt una cultura parallèla a la fin del Magdalenian, apelada ''Creswillian''. Dins la [[Peninsula Iberica]], l'òbra magdalenian pus famosa es dins la [[balma d'Altamira]].
 
PòtSe sepòt considerar la primièra civilizacion [[Euròpa|europèa]] occidentala, pr'amor que a causa d'una aumentacion [[Demografia|demografica]], s'estendèt practicament per tot lo continent europèu. Lo besonh de [[matèria]]s primièras liticas de qualitat bona es la causa principala del desplaçament dels grops. Las oscillacions caudas e fredas, umidas e secas aguèron una influéncia granda tant sus la [[Fauna (biologia)|fauna]] coma sus la [[Flòra (biologia)|flòra]]. A las epòcas temperadas, predominan los [[caval]]s, los bòsques de fuèlha caduca e los prats grands de [[graminèa]]s, mentre que a las epòcas pus fredas, l'[[espècia (biologia)|espècia]] representativa es lo rangièr e se produtz una diminucion dels bòsques en benefici dels prats. Enterravan lors mòrts, mas i a paucas sepulturas conegudas. S'es trapat de campaments grands de cabanas a l'aire liure.
 
Foguèt una cultura de caçaires. La basa economica èra la [[caça]] del [[caval]], mentre qu'en Euròpa de l'Èst èra la del [[mamot]]. Sorgís un profitament complèt de las [[espècia (biologia)|espècias]] animalas. Lo tipe uman d'aqueste periòde es l'[[òme de Cròsmanhon]] o ''homo sapiens sapiens''.