Io (luna) : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 3 :
==Caracteristicas fisicas==
La talha d'Io es leugierament pus importanta que la
===Estructura intèrna===
Linha 11 :
Io es un còrs diferenciat amb un nuclèu, un mantèu e una crosta. Sa densitat e sa composicion son relativament pròchas dei planetas de tipe terrèstre. Ansin, segon lei mesuras fachas per lei sondas ''Voyager'' e ''Galileo'', l'interior de la planeta es compausat d'un nuclèu de [[fèrre]] e de sulfurs enviroutat per un mantèu e una crosta de silicats<ref name="Anderson et al. 1996">Anderson, J. D.; et al. (1996). "Galileo Gravity Results and the Internal Structure of Io". Science 272 (5262): 709–712.</ref>. La massa dau nuclèu es quasi 20% de la massa dau satellit<ref name="Anderson et al. 2001">Anderson, J. D.; et al. (2001). "Io's gravity field and interior structure". J. Geophys. Res. 106: 32963–32969.</ref>. Son rai es estimat entre 350 e 650 quilomètres, se lo percentatge de fèrre es important, o entre 550 e 900 quilomètres, se lo percentatge de sulfurs es aut.
Lo mantèu es compausat ai tres quarts per de mineraus de tipe forsterita amb una composicion pròcha de condrita L o LL e un percentatge de fèrre pus important que per lo mantèu terrèstre<ref>Sohl, F.; et al. (2002). "Implications from Galileo observations on the interior structure and chemistry of the Galilean satellites". Icarus 157: 104–119.</ref> <ref>Kuskov, O. L.; V. A. Kronrod (2001). "Core sizes and internal structure of the Earth's and Jupiter's satellites". Icarus 151: 204–227. </ref>. Entre 10 e 20% dau mantèu seriá en fusion mai aquelei taus serián pus importants dins lei regions volcanicas de la planeta<ref name="Moore">Moore, W. B. et al. (2007). "The Interior of Io.". in R. M. C. Lopes and J. R. Spencer. Io after Galileo. Springer-Praxis. pp. 89–108.</ref>. Lei donadas de la sonda ''Galileo'', estudiadas tornarmai en 2009, mostrarà la preséncia d'un camp magnetic que necessitariá l'existéncia de magma liquid a {{unitat|50
===Geologia de la superficia===
La superficia d'Io es relativament jova e manca de cratèrs d'impacte dau fach dau
====Volcans====
L'excentricitat de l'orbita d'Io a l'entorn de [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]], sa proximitat ambé la planeta e lei fòrças de marèia importantas<ref name="Peale et al.">Peale, S. J.; et al. (1979). "Melting of Io by Tidal Dissipation". Science 203 (4383): 892–94.</ref> entraïnan la fusion d'una partida dei materiaus de l'interior dau satellit e un volcanisme important a la superficia. Foguèt descubèrt per la sonda ''[[Voyager 1]]'' en [[1979]] qu'observèt de plumachos volcanics<ref name="Morabito">Morabito, L. A.; et al. (1979). "Discovery of currently active extraterrestrial volcanism". Science 204 (4396): 972.</ref>. En tot, Io podriá tenir aperaquí 400 volcans actius<ref name="Lopez et al.">R. M. C. Lopes et al., « Lava lakes on Io: Observations of Io’s volcanic activity from Galileo NIMS during the 2001 fly-bys », dans Icarus, vol. 169, 2004, p. 140–174.</ref>. Lo magma es principalament basaltic (silicats ambé de compausats
* leis erupcions ''intra-patera'' se
* leis erupcions en coladas continuas duran generalament uneis annadas o decennis e forman de quantitats de lava fòrça importantas. Aqueleis erupcions se
* leis erupcions explosivas
====Montanhas====
|