Io (luna) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 3 :
==Caracteristicas fisicas==
 
La talha d'Io es leugierament pus importanta que la LuneLuna amb un raïrai planetari mejan egalegau a 1 821,{{unitat|1821.3 quilomètres|km}} contra 1 737,10<ref name="Thomas et al.">Thomas, P. C.; et al. (1998). "The Shape of Io from Galileo Limb Measurements". Icarus 135 (1): 175–180.</ref>. Sa massa representa 1,21 còps la massa de la Luna. Sa densitat, {{formatnum:3,.528}}, es la pus auta dei satellits naturaus dau Sistèma solarSolar.
 
===Estructura intèrna===
Linha 11 :
Io es un còrs diferenciat amb un nuclèu, un mantèu e una crosta. Sa densitat e sa composicion son relativament pròchas dei planetas de tipe terrèstre. Ansin, segon lei mesuras fachas per lei sondas ''Voyager'' e ''Galileo'', l'interior de la planeta es compausat d'un nuclèu de [[fèrre]] e de sulfurs enviroutat per un mantèu e una crosta de silicats<ref name="Anderson et al. 1996">Anderson, J. D.; et al. (1996). "Galileo Gravity Results and the Internal Structure of Io". Science 272 (5262): 709–712.</ref>. La massa dau nuclèu es quasi 20% de la massa dau satellit<ref name="Anderson et al. 2001">Anderson, J. D.; et al. (2001). "Io's gravity field and interior structure". J. Geophys. Res. 106: 32963–32969.</ref>. Son rai es estimat entre 350 e 650 quilomètres, se lo percentatge de fèrre es important, o entre 550 e 900 quilomètres, se lo percentatge de sulfurs es aut.
 
Lo mantèu es compausat ai tres quarts per de mineraus de tipe forsterita amb una composicion pròcha de condrita L o LL e un percentatge de fèrre pus important que per lo mantèu terrèstre<ref>Sohl, F.; et al. (2002). "Implications from Galileo observations on the interior structure and chemistry of the Galilean satellites". Icarus 157: 104–119.</ref> <ref>Kuskov, O. L.; V. A. Kronrod (2001). "Core sizes and internal structure of the Earth's and Jupiter's satellites". Icarus 151: 204–227. </ref>. Entre 10 e 20% dau mantèu seriá en fusion mai aquelei taus serián pus importants dins lei regions volcanicas de la planeta<ref name="Moore">Moore, W. B. et al. (2007). "The Interior of Io.". in R. M. C. Lopes and J. R. Spencer. Io after Galileo. Springer-Praxis. pp. 89–108.</ref>. Lei donadas de la sonda ''Galileo'', estudiadas tornarmai en 2009, mostrarà la preséncia d'un camp magnetic que necessitariá l'existéncia de magma liquid a {{unitat|50 |km}} de la superficia<ref name="Kerr">Kerr, R. A. (2010). "Magnetics Point to Magma 'Ocean' at Io". Science 327 (5964): 408–409.</ref>.
 
===Geologia de la superficia===
 
La superficia d'Io es relativament jova e manca de cratèrs d'impacte dau fach dau volcanismvolcanisme important dau satellit. La superficia es donc recubèrta per de plans, de volcans e de montanhas<ref name="Smith 1979">Smith, B. A.; et al. (1979). "The Jupiter system through the eyes of Voyager 1". Science 204 (4396): 951–972. </ref>. De mai, lei terrens visibles son fòrça acolorits per lei materiaus volcanics. Aquelei materiaus son principalament de silicats, de [[sofre]] e de dioxid de sofre<ref name="Carlson et al.">Carlson, R. W.; et al. (2007). "Io's surface composition". In Lopes, R. M. C.; and Spencer, J. R.. Io after Galileo. Springer-Praxis. pp. 194–229.</ref> desgatjats per lei volcans.
 
====Volcans====
 
L'excentricitat de l'orbita d'Io a l'entorn de [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]], sa proximitat ambé la planeta e lei fòrças de marèia importantas<ref name="Peale et al.">Peale, S. J.; et al. (1979). "Melting of Io by Tidal Dissipation". Science 203 (4383): 892–94.</ref> entraïnan la fusion d'una partida dei materiaus de l'interior dau satellit e un volcanisme important a la superficia. Foguèt descubèrt per la sonda ''[[Voyager 1]]'' en [[1979]] qu'observèt de plumachos volcanics<ref name="Morabito">Morabito, L. A.; et al. (1979). "Discovery of currently active extraterrestrial volcanism". Science 204 (4396): 972.</ref>. En tot, Io podriá tenir aperaquí 400 volcans actius<ref name="Lopez et al.">R. M. C. Lopes et al., « Lava lakes on Io: Observations of Io’s volcanic activity from Galileo NIMS during the 2001 fly-bys », dans Icarus, vol. 169, 2004, p. 140–174.</ref>. Lo magma es principalament basaltic (silicats ambé de compausats richsrics en magnèsi) mai lo sofre jogajòga un ròtle non negligible. Tres tipes d'erupcions son observats :
* leis erupcions ''intra-patera'' se desrotlandebanan dins de depressions volcanicas dichas ''paterae''. Lei ''paterae'' semblan ai caldeiras terrèstras amb un fons plan e de parets escabrósescabrosas. Dins aquò, una origina similara per lei ''patera'' e lei caldeiras de la Tèrra es pas segura a l'ora d'ara. Lo diamètre mejan de la depression es 41 quilomètres per una prefondor egala a 1500 mètres<ref name="Radebaugh et al.">D. Radebaugh et al., « Paterae on Io: A new type of volcanic caldera? », dans J. Geophys. Res., vol. 106, 2001, p. 33005–33020.</ref>. La pus granda es la [[Patera Loki]] que tèn un diamètre de 202 quilomètres. Leis erupcions ''intra-patera'' prenprenon la forma de coladas o de lac de lava au fons de la ''patera''<ref name="Perry et al.">J. E. Perry et al., « Gish Bar Patera, Io: Geology and Volcanic Activity, 1997–2001 », dans Lunar and Planetary Science Conference XXXIV, Clear Lake City, Texas, 2003.</ref> <ref name="Lopes et al.">R. M. C. Lopes et al., « Lava lakes on Io: Observations of Io’s volcanic activity from Galileo NIMS during the 2001 fly-bys », dans Icarus, vol. 169, 2004, p. 140–174</ref>.
* leis erupcions en coladas continuas duran generalament uneis annadas o decennis e forman de quantitats de lava fòrça importantas. Aqueleis erupcions se desrotlandebanan dins de cratèrs volcanics coma lei ''paterae'' o a l'entorn de falhas dins lei plans d'Io. Sovent, lo debit de lava emesa es relativament constant. La superficia dei zonas recubèrtas per lei lavas d'una erupcion d'aqueu tipe podriá montar a {{formatnum:unitat|125000|km²}} km²<ref name="Davies">A. Davies, Volcanism on Io: A Comparison with Earth, Cambridge University Press, 2007, p. 155–232</ref>.
* leis erupcions explosivas sonse caracterizadascaracterizan per de duradas pus cortas (de setmanas o de mes) que leis autrei tipes d'erupcions, de temperaturas pus autas e de fònts de lava<ref name="Davies"/>. Una erupcion explosiva se desrotladebaba per l'arribada a la superficia d'un dic de magma dau mantèu. Entraïna generalament una aumentacion de la luminositat infraroja d'Io.
 
====Montanhas====