Edward Heath : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 24 :
 
==Activitat politica==
L'an [[1950]] foguèt eligitelegit membre del [[parlament]] pel [[Partit Conservador (Reialme Unit)|Partit Conservador]]. Nomenat Ministre de Trabalh dins lo govèrn del primièr ministre [[Harold Macmillan]], ocupèt aquela carga dempuèi l'an [[1959]] fins lo [[1960]], data que dintrèt prestar de servicis al Ministèri d'Afars exteriors, ont foguèt cap de la delegacion que negocièt l'intrada del [[Reialme Unit]] a la [[Comunautat Economica Europèa]] ([[CEE]]). L'an [[1963]] foguèt premiat amb lo Prèmi Internacional Carlesmanhe, conceditatribuit per la vila de [[Aquisgran]], en reconeissença de losdels sieus esfòrces en favor de l'unitat europèa.
 
Après la desbranda conservadora en las eleccions de [[1964]] se convertiguèt en una de las principalas figuras de l'oposicion, en essent eligitelegit cap de la meteissa l'an [[1965]], e en obtenent la victòria en las eleccions de [[1970]] en derrotant al [[Partit Trabalhista (Reialme Unit)|trabalhista]] [[Harold Wilson]]. Nomenat [[primièr ministre]] de la part de la reina [[Elisabeta II del Reialme Unit]] lo [[19 de junh]] del meteis an, li calguèt plantar cara a la crisi del conflicte terrorista aen [[Irlanda del Nòrd]] e contunhèt d'impulsar l'intrada de lodel sieu país a la CEE, realizada fin finala l'an [[1973]]. La [[crisi economica de 1973]] comportèt lo fach impossible de reactivar l'economia, lo que contribuiguèt a un de los sieus fracàses fondamentalesfondamentals en politica interiora.
 
Après lo fracàs de las eleccions de [[1974]], que perdèt davant los trabalhistas de Harold Wilson, foguèt substituitremplaçat coma cap de lodel sieu partit per [[Margaret Thatcher]] lo [[1975]].
 
== Ligams extèrnes ==