Charles Fourier : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 34 :
== Lo [[Falanstèr]]==
Lo Falanstèr sortís lo sieu nom de la contraccion del mot
Dins la teoria de Charles Fourier, lo falanstèr es una mena d'otèl cooperatiu que pòt aculhir 400 familhas (cap a 2000 membres) al mièg d'un domeni de 400 ectaras ont se cultivan fruits e flors principalament. Fourier descriguèt abondosament los passadisses calfats, los refectòris bèls e las cambras agradivas.
Destinat a abrigar entre 1800 e 2000 societaris, lo falanstèr es un bastiment de talha plan granda: una longor d'aperaquí 1200 m; una superfícia ocupada de 4 quilomètres
Los falanstèrs son estats objèctes de temptativas d'aplicacions nombrosas en França e als Estats Units al [[sègle XIX]], pasmens an fracassat totas mai o mens rapidament. Mas aprèp 1968, aquela idèa a fait grelhar iniciativas divèrsas, coma la comunautat de ''Longo Mai'' en Provença.▼
▲Los falanstèrs son estats objèctes de temptativas d'aplicacions nombrosas en França e als Estats Units al [[sègle XIX]], pasmens an fracassat totas mai o mens rapidament. Mas aprèp 1968, aquela idèa a fait grelhar d'iniciativas divèrsas, coma la comunautat de ''Longo Mai'' en Provença.
==Bibliografia==
|