Edmond Halley : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 6 :
== Biografia ==
=== Enfança ===
La data de sa naissença es pas certana : Halley pensava el que foguèt lo 29 d'octobre de 1656. Nasquèt dins lo vilatge de Hackney, pichon vilatge prèp de [[Londres]], ara asorbadaabsorbida per la capitala. De la seuna maire coneissèm solament lo nom, Ana Halley, nascuda Robinson. Lo seu paire, de son pichon nom tanben Edmond, foguèt un ric sabonièr e marcant de sals que bastiguèt sa fortuna sus las orrors de la darrièra [[pèsta|pèsta bubonica]], que donèt als londonians lo gost de l’igièna corporala. Aquel òme consacrèt tot l’argent necessari a l’educacion de son filh, que venguèt lèu curiós e amb d’interès per la scienciasciéncia.
 
{{cita|''Dempuèi mos pus joves ans, me donèt à l’estudi de l’[[astronomia]]}}, escriguèt dins sas memòrias. {{citacion|[Me balhava] ''un plaser tan grand qu'es pas possible d'o explicar a qui faguèt pas aquela experiéncia.''}}
 
Sens aver de pròva dirècta, es pasmens probable qu'Edmund Halley, annadit de pas mai de dètz ans, s’interessèt a l’astronomia – e pus particularament a las cometas – seguida aaprèp l’aparicion espectaclosa dins lo cèl de Londres de las doas grandas cometas de 1664 e de 1665, que la supersticion populara donèt per responsablas, per la primièra, de la granda pèsta de Londres, e per la segonda, del grand encendi que ravagèt la capitala.
 
Pus tard, Edmund Halley, totjornstotjorn gràcias a son paire, dintrèt a l’escolal’escòla de Sant Pau, una de las melhoras de tota l’AnglatèrraAnglatèrra, ont lo jove òme se faguèt remarcar par sas brilhantas aptituds brilhantas. En 1672, dintrèt al ''Queen’s College'' de l'[[Universitat d'Oxford|Oxford]] – ont se faguèt tanben remarcar -, mas ont aprenaprenguèt la mòrt de sa maire lo 24 d'octobre de 1672, pauc abans son seisen aniversari.
 
Lo 10 de març de 1675, Edmond Halley aguèt l'audàcia d’escriure a l’''[[Astronomer Royal]]'' d’Anglatèrra, [[John Flamsteed]], per li mostrar las errors dins las taulas oficialas de las posicions de [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]] e de [[Saturne (planeta)|Saturne]]. Impressionat per las capacitats e subretot per l’entosiasme del jove òme – que sos calculs se revelèron justes, mas que montrèt tan lo respècte degut a sos ainats e l’entosiasme de sa jovença -, John Flamsteed l’ajudèt a publicar, a dètz-e-nòu ans, son primièr article scientific in ''Philosophical Transactions'', revista de la [[Royal Society]] de Londres.