Glèisa de Jesucrist des Sants des Darrèri Dies : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Oc (discussion | contribucions)
Oc (discussion | contribucions)
Linha 1 :
<!--Article redigit en gascon-->
[[Fichièr:Slc_mormon_tempel.jpg|thumb|150px|Temple Principau e Sedença dera Glèisa mormona a Salt Lake City]]Era '''Glèisa de Jesucrist des Sants des Darrèri Dies''' (var. '''Glèisa de Jèsus Crist dels/dei/daus Sants dels/dei/daus darrièrs jorns''' o '''Glèisa de Jèsus Crist deus Sants deus Darrèrs dias''') o '''Glèisa Mormona''', ei era organizacion mès grana deth movement deth [[mormonisme]], ua denominacion [[restauracionisme|restauracionista]] deth [[cristianisme]]. Era sedença dera glèisa se tròbe a [[Salt Lake City]], Utah, as [[Estats Units]]. Siguec fondada per Joseph Smith çò [[6 d'abriu]], [[1830]] a Fayette, [[Naua Yòrk]]. Dempús dera persecucion qu'experimentèren, era sua percaça der estat de [[Missouri]], e er assassinat de Joseph Smith a [[Illinois]], Brigham Young dirigic a un grop de pionèrs mormons ara region de [[Utah]], a on s'establiren permanentaments. Aué era glèisa a entre 8 e 10 milions de membres arreu deth mon. Es membres dera Glèisa de Jesucrist des Sants des Darrèri Dies se considèren crestians, mès diden non apartier a cap tradicion ortodoxa, catolica o en tot protestar. Eri cren qu'era glèisa mormona ei era restauracion dera glèisa originau establida per [[Jesucrist]]. Bères glèises crestianes non considèren eth mormonisme ua denominacion crestiana, donques que i a fòrça diferéncies substanciaus es es credences sus era natura de Diu e de Jesucrist.
 
== Istòria ==
[[Fichièr:Sacred Grove (1907).jpg|thumb|200px|Fotografia de la ''[[Arbreda Sagrada]]'' per George Edward Anderson, aprox.. [[1907]].]]
La Glèisa de Jesucrist dels Sants dels Darrièrs Jorns aguèt los sieus inicis quand lo jove José Smith (nascut lo 23 de decembre de 1805 en Sharon, comtat de Windsor, estat de Vermont als Estats Units) a l'edat de 14 ans, viviá en Palmyra (Naua Yòrk, Estats Units). Smith relata qu'après aver legit a Santiago 1:5-6; "E se qualqu'un de vosautres a fauta de sabença, demandatz-la a Dieu, lo que dona a totes abundantment e sens retrach, e li serà donada. Mas demande amb fe, en dobtant pas brica; perque lo que dobte es semblable a l'onda de la mar, qu'es rosigada pel vent e tirada per una banda a una autra"; e d'aver-lo meditat en lo sieu còr, aucèt una oracion a Dieu, que reporta aver agut una vision celestial de Dieu Pari après el e Jesucrist, que ne diguèt:
 
{{Citació| Vegèri una colomna de lum, mai brilhant que lo sol, dirèctament naut de lo mieu cap; e aquela lutz gradualment descenèt fins a pausar sus mi. (...) En reposant sus mi la lutz, vegèri en l'aire naut de ieu a dos Personatges, lo fulgor qu'e glòria n'admeton pas descripcion. Un d'eles me parlèt, en me cridant per lo mieu nom, e diguèt, en soslinhant a l'autre: Aquel es lo mieu Filh Aimat: Escota'l!"}}
 
Lo jove Smith indiquèt que, en la siá vision, coneguda coma "La Primièra Vision":
 
{{Citació|"Se me respondèt que li caliá pas me jónher a cap, perque totas èran en error; e lo personatge que me parlèt me diguèt que totes los sieus credos èran una abominació a la siá vista; que totes aqueles professors s'èran pervertits; qu'amb los sieus pòts m'aunoran, mas lo sieu còr es luènh de ieu; ensenhan coma doctrinas los manaments dels òmes, en avent aparència de pietat, mes en negant l'eficacitat d'ela".}}
 
En lo cors dels ans que seguiguèron la primièra vision, Smith comencèt a predicar qu'aquela e una sèria addicionala de teofanies li instruirien a organizar la glèisa de Jèsus en epòcas modèrnas. Lo 21 de setembre de 1823, Smith referiguèt que se li foguèt indicat ont trobar unes ancians registres escriches en planxes d'aur, lo contengut que ne seriá un compendio de la preistòria d'America. S'afirma en lo libre, qu'un profèta cridat Mormó faguèt un compendio cap a l'an 385 dC fòrça registres dels descendents d'un grop d'immigrants provenentes dempuèi l'ancian reialme d'Israèl, qual arribèron navigaire a America aperaquí 600 ans abans de Crist, e qu'aurián donat origina en partida als poblants amerindis trobats ailà pels colonitzadors Europèus.
 
Tot aquel compendio d'istòrias, generacion après generacion de las istòrias e cresenças religiosas dels susdits immigrants, foguèt reculhit en un sol libre, conegut uèi coma Lo Libre de Mormó. Moròni, lo filh de Mormó, amagariá lo libre cap a l'an 421 dC en un pujol, a l'ora d'ara coneguda coma montarà Cumorah, dins l'Estat de Naua Yòrk. En 1823, Moròni, ja un èsser ressuscitat, en forma d'angel, se li apareguèt al jove Joseph Smith e li diguèt que Dieu voliá que tradusiguèsse los ancians registres. Lo Libre de Mormó conten tanben lo relat de la visita que Jesucrist realizariá a America après la siá resurrecció.
 
A junh de 1829 Joseph Smith tramitèt los dreches d'autor del libre e amb l'ajuda de Martin Harris, Oliver Cowdery e David Whitmer, lo libre se publiquèt pel primièr còp al començament de 1830 en anglés e cap a 1886 en espanhòl e d'autres idiòmas.
 
== Mission ==
Linha 9 ⟶ 25:
* '''Segond''': "Perfeccionar als sants", nom que li donan als sieus membres; aquela mission conta amb multiples programas, coma l'orientacion familiala, que los membres de la glèisa se visitan unes a unes autres amb l'objectiu de fortificar l'esperit e sarrar a la glèisa que se li son separats a el d'ela. Autre programa es la nuèch de larèr, establida oficialament dins la glèisa los diluns a la nuèch, ont los parents en una reünion amb la familha ensenhan l'evangèli en los sieus larèrs.
 
* '''Tresen''': "Redimir als mòrtes", cridada òbra vicaria, importanta dempuèi los inicis de la Glèisa e exclusivitat entre lo cristianisme, compren lo baptisme pels mòrtes. Aquela doctrina dona importància a provesir d'ordenanças que li moriguèron a el ja sens la coneissença de Crist. L'esfòrç a la recèrca d'ancestres es primordiala dins d'aquela Glèisa (per los sieus membres), e es lo fondament de la contribucion genealogica internacionala de la Glèisa. Autras ceremònias en favor dels mòrtes, coma lo matrimòni etèrn, arriban en los temples de la Glèisa.
 
== Es escritures mormones ==