Machu Picchu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Patric SANS (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 53 :
Las vals que coïncidissián dins lo vabre formavan una region densament poblada qu'aumentèt fòrça sa productivitat agricòla a comptar de l'ocupacion inca en 1440 <ref> Las recèrcas del Projècte Cusichaca (Kendall,1988: 100) senhalan que se produsissiá un 90% de produccion excedentària agricòla dins l'airal. Que se'n fasiá? Tot senhala que aprovisionava la Val Sagrada encara mai poblada e la capitala inca [[Cusco]] relativament pròcha </ref>. Los incas bastiguèron aquí fòrça cèntres administratius (los pus importants foguèron Patallacta e Quente Marca <ref> Kendall, 1988: 99 </ref> e de nombroses complèxes agricòlas de faissas cultivadas que porgissián son alimentacion a Machu Picchu (los camps del sector agrari de la ciutat avián de resultats insufisents per aprovisionar la populacion <ref> Valencia e Gibaja : 324 </ref>. La comunicacion interregionala èra possibla mercé al malhum de camins incas (8 camins menavan a Machu Picchu <ref> Valencia e Gibaja 1992: 22 </ref>). La ciutat de Picchu, pasmens, se diferencia de las localitats vesinas per la qualitat singulara de sos edificis principals.
 
A la mòrt de Pachacutec, e segon las costumas reialas incas, la vila de Picchu e la rèsta de sas proprietats personalas serián passadas a l'administracion de sa ''panaca'', que deviá destinar las rendas produsidas al culte de la momia del rei defunt <ref> Un document de 1568, utilizat tanben per tal d'identificar Machu Picchu coma proprietat personala de Pachacutec, relata que las tèrras del vabre de Picchu foguèron consacradas a de ceremònias del culte dels mòrtesmòrts (Rowe 1990: 152) çò qu'es coerent amb la teoria de la proprietat personala de Pachacutec </ref>. Se pensa qu'aquesta situacion contunhèt pendent los govèrns de Tupac Yupanqui (1470-1493) e Huayna Cápac (1493-1529).
 
Machu Picchu aguèt de pèrdre en partida son importància per aver de concórrer en prestigi amb las proprietats personalas dels emperaires successors. En fach, la dubertura d'un camin pus segur e larg entre Ollantaytambo e Vilcabamba (lo de la Val d'Amaybamba) faguèt que la rota del vabre de Picchu foguèsse mens emplegada <ref> Rowe, 1990: 143 </ref>.