Machu Picchu : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 53 :
Las vals que coïncidissián dins lo vabre formavan una region densament poblada qu'aumentèt fòrça sa productivitat agricòla a comptar de l'ocupacion inca en 1440 <ref> Las recèrcas del Projècte Cusichaca (Kendall,1988: 100) senhalan que se produsissiá un 90% de produccion excedentària agricòla dins l'airal. Que se'n fasiá? Tot senhala que aprovisionava la Val Sagrada encara mai poblada e la capitala inca [[Cusco]] relativament pròcha </ref>. Los incas bastiguèron aquí fòrça cèntres administratius (los pus importants foguèron Patallacta e Quente Marca <ref> Kendall, 1988: 99 </ref> e de nombroses complèxes agricòlas de faissas cultivadas que porgissián son alimentacion a Machu Picchu (los camps del sector agrari de la ciutat avián de resultats insufisents per aprovisionar la populacion <ref> Valencia e Gibaja : 324 </ref>. La comunicacion interregionala èra possibla mercé al malhum de camins incas (8 camins menavan a Machu Picchu <ref> Valencia e Gibaja 1992: 22 </ref>). La ciutat de Picchu, pasmens, se diferencia de las localitats vesinas per la qualitat singulara de sos edificis principals.
A la mòrt de Pachacutec, e segon las costumas reialas incas, la vila de Picchu e la rèsta de sas proprietats personalas serián passadas a l'administracion de sa ''panaca'', que deviá destinar las rendas produsidas al culte de la momia del rei defunt <ref> Un document de 1568, utilizat tanben per tal d'identificar Machu Picchu coma proprietat personala de Pachacutec, relata que las tèrras del vabre de Picchu foguèron consacradas a de ceremònias del culte dels
Machu Picchu aguèt de pèrdre en partida son importància per aver de concórrer en prestigi amb las proprietats personalas dels emperaires successors. En fach, la dubertura d'un camin pus segur e larg entre Ollantaytambo e Vilcabamba (lo de la Val d'Amaybamba) faguèt que la rota del vabre de Picchu foguèsse mens emplegada <ref> Rowe, 1990: 143 </ref>.
|