Lenga d'oïl - lengas d'oïl : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cal suprimir aquela mapa, que nega l'unitat de l'occitan, es un emanacion dels grops antioccitanistas
Aubadaurada (discussion | contribucions)
neutralizacion: las "lengaS d'oïl" al plural, aquò es una nocion controversiada en lingüistica
Linha 1 :
Lo tèrme '''lenga d'oïl''' pòt prene dos sens diferents:
Una '''lenga d'oïl''' (lenga ont « oïl » vòl dire « òc ») es una [[lenga romanica]]; una de las lengas d'oïl a devengut lo [[francés]], impausada coma [[lenga oficiala]].
* Segon la classificacion de la [[lingüistica]] [[lengas romanicas|romanica]] tradicionala, la '''lenga d'oïl''' —al singular— es un sinonim de la [[francés|lenga francesa]], qu'es una de las [[lengas romanicas]]. Aital se considèra que las varietats regionalas de la lenga doïl (o de la lenga francesa) son de [[dialècte]]s del francés. Lo francés estandard, en aquel cas, es una varietat de la lenga d'oïl (o de la lenga francesa) entre d'autras varietats.
* Segon una concepcion apareguda dempuèi los ans 1970, d'unes pensan que i de '''lengas d'oïl''' —al plural— que son independentas e que forman un sosgrop (la "familha d'oïl") dintre la familha de las [[lengas romanicas]]. Aquela concepcion es defenduda per certans lingüistas (pas per totes) e tanben per los movements cuturals que promòvon las "lengas d'oïl".
 
Las lengas d'oïl, [[lengas regionalas de França]], talas coma son revendicadas, e segon la lista establida sus la basa del document d'abrialabril delde [[1999]] del professor Bernard Cerquiglini, son aquelas:
* [[borgonhon-morvandianmorvandiòt]]
* [[champanhatchampanhòl]]
* [[franc-comtatfrancomtés]]
* [[galò]]
* [[lorenéslorenc]]
* [[maienésmayennais]]
* [[normand]]
* [[picard]]
* [[poitevinpeitavin-saintongéssantongés]]
* [[walonvalon]]
Qualques varietats del [[normand]] ([[jerseiésjerseyés]], [[guerneseiésguerneseyés]] e [[sercquiéssercqués]]) son parladas a las [[Illas AnglonormandasNormandas]] e reconegudas coma lengas regionalas pels govèrns de las illas ([[jerseiésjerseyés]] e [[guerneseiésguerneseyés]] son reconeguts coma lengas regionalas deal las[[Reialme Illas BritanicasUnit]]).
 
Lo [[walonvalon]], lo [[picard]], lo [[lorenéslorenc]] (parlar ''gaumais'' en sa lenga d'origina) e lo champanhatchampanhòl son reconeguts aen [[WalòniaValonia]] ([[Belgica]]) coma lengas endogènesendogènas.
 
[[Categoria:Lengas romanicas]]