Francmaçoneria : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 3 :
Que's cred (e au mens qu'ei atau que la francmaçoneria e presenta la soa istòria) que los bastidors antics que perfeccionèn chic a chic las loas tecnicas e lo lor art e que s'amassèn e s'amassavan enta'u perfeccionar, lo comunicar e los transméter. Durant l'Etat Mejana, com mantun còs de mestièr, que formèn corporacions dab aqueth pretzhèit e tanben entà s'emparar mutuaument. Las corporacions que comptavan dab grads segon lo nivèu de perfeccionament o d'ancianetat deus lors membres. Chic a chic, aquestas corporacions qu'aurén admés membres non operatius (qu'ei a díser qui non practivan pas materiaument l'art de maçon) e fin finala aqueths que serén vaduts mei numerós.
 
Sia aqueth ligam dab los arquitèctes e maçons antics vertat o pas, l'istòria de la francmaçoneria modèrna (designada sovent com la {{cita|francmaçoneria especulativa}} en oposicion dab la {{cita|francmaçoneria}} operativa}} deus bastidors de temples e catedraus) qu'ei precisament datada de 1717 quan quate lòtjas (ua lòtja qu'ei ua amassada de maçons) de Londres e s'amassèn entà formar la [[Grana Lòtja de Londres]]. aquestaAquesta que's dotè en [[1723]] de las ''Constitucions'' redigidas per [[James Anderson]].
 
La francmaçoneria especulativa que virè de cap a la {{cita|construccion}} intellectuau e que's vòu iniciatica d'un punt de vista intellectuau e metafisic e filantròp entà obrar peu benestar e lo progrès de l'umanitat. Au cors deu sègle XVIII qu'amassè mantuns nòbles e intellectuaus e qu'orientè ua partida de las revolucions nòrd-americana, francesa e latino-americana. En França, se non se pòt pas díser que provoquesse la Revolucion (ua grana partida de la noblessa qu'èra membre de la francmaçoneria), la soa pensada qu'influè dens la redaccion de la ''[[Declaracion deus drets de l'òmi e deu ciutadan]]'' o dens la divisa ''Libertat, Egalitat, Fraternitat''.